Alpinista-Samurai

coses més rares mos han de passar

Tag Archives: via llarga

Directa al Cilindre (6b, 100m)

Ressenya (via Escalatroncs)

Ressenya (via Escalatroncs)

  • Via Directa al Cilindre (Sant Llorenç de Montgai).
  • 14 de Juny de 2012.
  • 6b, 100m.
  • Via totalment equipada.

Després de tres mesos per Europa (cada cop està més clar allò de que Africa comença als Pirineus), he tornat a tocar la roca. Durant aquest temps he anat algun cop al rocòdrom de Leipzig. Una meravella i gegant. Algun dia ja escriure tot el que tinc pendent…

La Directa al Cilindre és una via atlètica i de continuïtat. No es que m’apassioni ficar-me  a una via llarga de 6b, però m’havien dit que el llarg díficil està cosit de parabolts, que el grau obligat és V+ i que no tindríem problemes per fer-la. I jo que m’ho vaig creure… 😀

Primer llarg (6a)

Primer llarg (6a)

Lo bo de la paret del Cilindre és que l’aproximació és nul·la. Deixes el cotxe i en un parell de minuts et plantes a peu de via. Segurament fa uns mesos hauríem discutit més per repartir-nos els llargs i veure qui té la sort de fer el llarg estrella de la via. Però avui no, no tinc gens d’interés en fer el 6b. Començo jo amb el primer llarg, 6a i 25m. Xapo el primer parabolt i veig que el segon està força lluny, o almenys això em sembla mi. Deu estar a uns 4m i tot i que no sembla gens díficil, més val no caure perquè igual arribem al terra…  Només porto un parell de parabolts i ja veig que això d’estar tres mesos pràcticament sense escalar m’ha afectat, sobretot mentalment. Tot i que normalment els passos de bavaresa se’m donen bé, me l’he de pensar una bona estona per superar-la. Amb més pena que glòria arribo a la reunió. He estat gairebé 20 minuts per fer el llarg. Avui suarem…

Segon llarg (6b)

Segon llarg (6b)

El Cèsar comença amb el segon llarg, 6b i 35m. Hi ha un parell d’ocasions que em diu “al loro que aquí cauré” però res. Només un parell de descansos a alguns parabolts i arriba a la reunió sense problemes. A mi em costa molt més tot plegat. A partir del tercer o quart parabolt vaig fer “festival de l’A0”. I Per si no anava prou “tocat” mentalment, en un pas se’m trenca la presa del peu esquerra. Tot i això, cal dir que hi ha bones preses constantment i “només” cal colocar-se bé. Un cop a la reunió, Cèsar em pregunta que tal estic i li dic que avui pot seguir ell amb el següent llarg 😀

Desmuntant el segon llarg (6b)

Desmuntant el segon llarg (6b)

El tercer llarg són 15m de 6a i el pas clau és una fisura. Potser és perquè anava molt cansat, però a mi em va semblar bastant més dur que 6a. Suposo que com sempre deu ser qüestió de col·locar-se bé, trobar la presa i que no estic massa acostumat al conglomerat. Arribo a la tercera reunió fet pols, tan física com mentalment. Pràcticament a cada pas tinc la sensació que cauré i tot i anar de segon no tinc gens de ganes de quedar-me penjat. No em veig ni amb ganes de fer l’últim llarg que és V. Típic llarg que no és díficil però que està brut i les assegurances allunyen una mica. Fins i tot l’últim pas, un petit mur amb bona presa, el faig literalment arrossegant-me.

"Cim"!

“Cim”!

Definitivament, no he tornat massa bé. No tan pel grau, que la setmana passada vaig fer bé 6b en esportiva, sinó pel “coco” i per lo ràpid que m’he cansat. Una mica més i diria que he tornat amb vèrtic :D. Però bé, res que no es pugui arreglar amb un parell de setmanes fent exercisi per recuperar la forma i de nou la confiança. La via és molt xula i la tornaré a fer, aquest cop per disfrutar-la molt més 🙂

Dos birres i unes braves (V+/A1, 175m)

Ressenya

Ressenya (via escalatroncs)

Informació de l’ascensió:

  • Via Dos birres i unes braves al Peladet Oriental (Rúbies)
  • 8 d’octubre de 2011
  • Via pràcticament equipada (algun friend i bagues)
  • V+/A1 (6b+ en lliure), 175m
  • Més informació

Volíem anar a escalar els encantats, però ahir divendres havia estat plovent (nevant?) al Pirineu i decidim descartar-ho perquè ens ho trobarem tot moll. Així que canviem el destí per Vilanova de Meià. Sortim a les 10 de Lleida amb el Cèsar i el Lluís. Ells dos van ben abrigats i jo vaig amb pantalons curts, maniga curta i no porto res per tapar-me. Ole tu, passaré fred? Pel camí comentem quina via podem fer ja que portem vàries ressenyes imprimides. Decidim la “Dos birres i unes braves” i veurem que tal això de l’A1 a l’últim llarg. Camí de Rúbies veiem que està ple de caçador i que estan fent una batuda de senglars. Deixem el cotxe a l’antic poble de Rúbies, on ja n’hi ha varis, carreguem els materials i emprenem el camí cap a la pared.

Segona reunió darrera de l'arbre

Segona reunió darrera de l'arbre

Entre una cosa i l’altra, són les 12h quan arribem a peu de via. Toca el sol i fa bon temps, gens de fred. Hi ha una cordada escalant la mateixa via, però ja són pel final. Em sembla sentir la veu del Jordi allà dalt i he vist el seu cotxe al parking, però m’havia dit que anaven a fer una via nova i aquesta no ho és (dies més tard em diu que eren ells). Com que som tres, ens dividim els llargs de manera que no haguem de fer massa sarau amb les cordes. Jo faré els 2 primers, el Cèsar el tercer i el quart, i l’últim… ja ho decidiriem sobre la marxa. El primer llarg és el típic tràmit que cal passar per arribar a la bona roca i als llargs bonics. És IV+ i hi ha poques assegurances: un parell de parabolts, algun clau i alguna baga. Un cop superats els passos sense problemes, es flanqueja cap a l’esquerra on hi ha la primera reunió. Recullo al Lluís i Cèsar, em passen el material i em preparo pel segon llarg.

El segon llarg és MOLT BONIC. Després d’uns primers passos de IV, venen uns 25m de V+ atlètics i amb una roca espectacular. Hi ha bones preses i els passos més complicats estan equipats, així que només cal disfrutar-ho. Per si un cas, jo hi poso un friend en un lloc on les assegurances allunyen una mica. Abans d’arribar a la reunió hi ha un arbre enmig. No se exactament per on s’ha de passar, així que jo passo pel mig de l’abre i l’encinto per si un cas. La reunió la trobo curiosa, ja que podries seure a les branques de l’arbre tot i que no semblen del tot fortes. Pugen el Cèsar i el Lluís, això de recollir corda de dos segons cansa més que escalar. Ens deslliguem per canviar de primer. La reunió és còmoda, però tampoc hi ha tan espai per tres persones. Hi ha un bon embolic de cordes aquí a dalt, així que més val fer-ho bé. I si, més val fer-ho bé perquè sinó després les cordes s’emboliquen i més si hi ha branques de l’arbre pel mig…

Tercera reunió

Tercera reunió

Comença el Cèsar amb el tercer llarg, també força bonic. Primer es vertical i després hi ha un flanqueig cap a l’esquerra per acabar superant un sostre amb uns passos atlètics. Novament, aquests passos estan ben equipats i es superen sense problemes. Llàstima d’estar assegurant i no poder fer fotos, perquè és ben xulo el sostre. Després hi ha uns passos senzills de IV fins arribar a la tercera reunió, que és molt còmoda. Pujo jo i mentre esperem al Lluís veiem la cordada veïna fent “Cita a cegues”, ja vindrem a fer-la.

Des de la reunió es surt cap a la dreta per arribar a un diedre (V) que no té gaires complicacions. La resta del llarg és IV, però precisament és on cal anar amb més compte perquè a vegades està una mica brut, hi ha vegetació, rellisca, etc. Hi ha poques assegurances i tot i ser fàcil, no està de més ficar algun “catxarro” allí on es pugui. Només faltaria fer-nos mal per anar de sobrats. Arriba el Cèsar a la quarta reunió i després pugem el Lluís i jo.

Quart llarg

Quart llarg

Un cop a la quarta reunió arriba el moment crucial. A mi em fa gràcia fer l’últim llarg, però no he fet mai res d’artificial i això de l’A1 no ho tinc clar. A més, a la ressenya recomanen un friend del número 1 i nosaltres tenim del 2 cap a dalt. Però bueno, serà molt que no hi entri… Li dic al Cèsar que ho provo i que sinó ja baixaré, però ell em diu que ni de conya, que cap amunt i res de baixar. Així que catxarros a sobre i cap a dalt. El pas clau del llarg és un diedre però amb poques preses, d’aquí la seva dificultat. Hi ha tres parabolts força seguits i després una distància considerable fins al següent, que és on es recomana fer A1. Encaro el diedre i fins al tercer parabolt ho faig en lliure. Mentre pujo vaig cridant que em facin alguna foto (veure capçalera ;)). Arribo força cansat, així que descanso una estona i preparo el friend. Em torno a enganxar a la paret, m’aixeco una mica, poso el friend i m’hi agafo. Habemus A1 :D. Després de fer el pas d’artificial trobo una bona presa a l’esquerra i al poc arribo al següent parabolt. A partir daquí, un parabolt més i ja s’arriba fàcil a la reunió.

Estic rebentat, així de clar. Em trec els peus de gat i recullo al Lluís i Cèsar. Comentem el grau del llarg, mínim 6b. Tot i que jo crec que si es troben les preses, es pot fer amb A0 i el grau obligat deu ser 6a+. Però s’han de trobar i no n’hi ha gaires. Recollim tots els trastos i disfrutem del paissatge. Es veu Tremp, la serra del cadí, el montsec d’ares, els pirineus, fins i tot em diuen que per allà està l’Aneto…

A1 del cinquè llarg

A1 del cinquè llarg

Comencem el descens, per un camí que a la meitat coincideix amb el de l’aproximació i en una mitja hora som de nou al cotxe. Són les 4 de la tarda i no hem dinat, així que parem primer a fer un beure i després a un forn de pa a menjar alguna cosa. Ha estat un bon dia, bon temps, bona roca, bona escalada i bona companyia. Val la pena anar a Rúbies i em queden moltes vies per anar-hi a fer 🙂

La via és molt recomanable, sobretot pel segon, tercer i últim llarg. Per aquest últim, o vas bé de grau per fer-ho en lliure o preparat per l’A1. El que menys m’ha agradat és el camí per l’aproximació, però que hi farem, no es pot tenir tot.

Performance a Collegats (6a, 205m)

Informació de l’ascensió:

  • Via Performance a la Paret del Pessó (Collegats).
  • 30 d’octubre de 2011.
  • 6a, 205m.
  • Via totalment equipada.

Avui estreno casc! Després de molt temps mirant-ho, al final m’he comprat un casc nou que serveix tan per escalar, com per esquiar i anar amb bicicleta. De fet està omologat també per trineu, kayak i altres esports. Com diria J.R.R. Tolkien: “Un casco para gobernarlos a todos”. Per si a algú li interessa: Salewa Xenon. Comparant amb el que tenia, és ben còmode 🙂

Sortim a les 8.30 de Lleida en direcció al congost de Collegats, passat La Pobla de Segur. Anem a fer la “Performance”, que ja fa temps que en parlavem. És conglomerat, però totalment diferent al de Margalef. Veurem que tal surt l’actuació (“xist” :D) El termòmetre marca 13º i el Jordi diu que passarem calor. I jo que m’he ficat els pantalons bons i una samarreta tèrmica a sota. És impossible encertar amb la roba aquests dies. Parem a l’hotel de Cellers a esmorzar. Hi ha unes quantes persones amb pantalons curts. Potser farà calor, però a mi em sembla una mica agosarat.

Ximeneia del primer llarg

Ximeneia del primer llarg

Entre una cosa i una altra, son les 11 quan aparquem. Ens fiquem l’arnés i agafem tot el material necessari. La via està totalment equipada, així que no cal agafar gaire cosa. Abans de marxar, em trec la samarreta tèrmica. La paret del Pessó queda enfront nostre, però la via va per l’altra banda així que hem de donar tota la volta. Pel camí veiem varies cordades escalant altres vies que el Jordi em va explicant: la Tànger, la Cosmos, el Último Buril. Ja tornarem. També hi ha gent pujant per la “Sossis i Patissants”, però aquesta última dieun que no val gens la pena. Pel camí ens repartim els llargs. Com que el Jordi ja l’ha fet dues vegades, em deixa escollir. Jo tinc ganes de fer el de 6a, així que ell farà el primer i el tercer, jo el segon i l’últim. Tardem una mitja hora fins arribar a peu de via, al costat d’una agulla característica. Cal grimpar una mica per arribar-hi, així que més val anar amb compte no sigui que ens fem mal abans de començar.

Comença el Jordi amb el primer llarg. Quan me n’adono, veig que és una ximeneia que va entre l’agulla i la paret. Se’n surt sense problemes. És fàcil, IV grau, pero cal escalar amb oposició amb un peu a cada paret i això a mi no m’agrada gens. Però quan dic gens, és gens. Prefereixo molt més grau en placa que no una ximeneia. No diré que tinc por, però reconec que em dóna molt mal rotllo anar amb un peu a cada paret i tenir el buit a sota. Així que prefereixo encarar-me a la paret tot i que sigui una mica més difícil i només fer un parell de passos en oposició. Un cop superada la ximeneia, es supera un petit mur i arribem a la reunió.

Tercer llarg

Tercer llarg

Començo amb el segon llarg, V grau i 50m. Només cal anar seguint els parabolts, superant petits sostres fent ziga-zaga. El llarg és fàcil, però cal anar buscant els bons cantells. Si no trobes bones preses, és que has anat per on no toca.

El tercer llarg és molt semblant a l’anterior, també 50m i el mateix grau. El pas del llarg és un petit mur a la dreta, que està ben equipat i es supera sense problemes. Abans d’arribar a la reunió cal superar un altre mur, també sense problemes.

De la tercera a la quarta reunió cal travessar una feixa. Són uns 20m que es fan caminant i amb alguna petita grimpada. Abans d’arribar a la reunió hi ha un parell de cordinos per ajudar-nos. Si es vol assegurar, es poden utilitzar algunes savines tot i que és ben difícil caure.

Cinquè llarg

Cinquè llarg

Un cop fet el canvi de reunió, em preparo per fer l’últim llarg. Primer cal superar un mur recte, on em deixo un parabolt i m’obliga a flanquejar una mica cap a la dreta. Novament, recte cap amunt i seguim una diagonal cap a l’esquerra per una fisura. Hi ha alguna ressenya que li dóna 6a+ a aquest llarg, però ni de bon tros. 6a i es pot fer bé en lliure, i sinó, està cosit de parabolts per fer A0.

Surto al cim de la Paret del Pessó i munto la renió. El Jordi fa el llarg també sense problemes. Em estat unes 2h per fer la via. Recollim, foto de rigor i ens preparem pel descens. Se’ns dubte, el pitjor de la via. Primer cal seguir un camí que porta a una via ferrata que coincideix amb el final de la “Sossis i Patissants”. Tot i que el primer tram no és complicat i hi ha unes cadenes, hi ha un grup de francesos que estan muntant un rapel. Després comença la part més divertida. Una canal on continuen les cadenes, però molt més aeri i on pràcticament no es poden aguantar els peus.

"Cim" de la Paret del Pessó

"Cim" de la Paret del Pessó

Et pots assegurar a les cadenes, però en cas de caure ho fas igualment 10 o 15 metres. Acabem de baixar les cadenes pràcticament a base de braços i seguim per uns trams de sirga, en força mal estat. És molt més complicat i perillós aquest descens que la via que hem fet. Així que en cas de dubte, tot i perdre més temps, més val muntar dos o tres ràpels.

De nou al cotxe, jo estic totalment empapat. Sort que m’havia tret la tèrmica i que porto una samarreta per canviar-me. El termometre marca 24º. Com que encara es prou aviat, decidim parar a fer un mos a Pobla i després parar camí de Lleida per fer una mica d’esportiva.

Decidim parar a Ós de Balaguer, que portem les ressenyes i feia molt temps que tenia ganes d’anar-hi. No tenim gaire temps ja que en poc més d’una hora es farà fosc. Tot i això, temps suficient per fer un parell de vies. Comencem directament amb “Kin-Tostao”, 6a i 25m. Al costat hi ha “L’Esperó del Nico”, 6b i 25m, que comparteixen reunió. De totes formes, jo la vull provar de primer. El pas complicat es trova al principi i després és continuitat amb preses petites. El meu segon 6b a vista, ole tu! 🙂

Son les sis de la tarda i ja es fa de nit, així que marxem cap a Lleida. Em pregunto que cony he fet perdent el temps durant un any a Marcant Estil o el Sendero de Santa Ana, on la roca està tan pulida que sembla marbre. Això d’Ós de Balaguer és molt millor i m’ha encantat: vies xules, ben equipades, bona roca… i ara ja tinc les ressenyes. Estem cansats, però ha estat un dia complet i poc més es pot demanar. Ós de Balaguer, hi tornarem!

Isaac-Gabriel a la Paret de l’Ós (V+, 160m)

Ressenya

Ressenya (via escalatroncs)

Informació de l’ascensió:

  • Via Isaac-Gabriel a la Paret de l’Ós (St Llorenç de Montgai)
  • 4 d’octubre de 2011
  • Via totalment equipada
  • V+, 160m
  • Més informació

Principis d’octubre i encara fa calor, així que encara es poden aproitar les tardes per escalar. Deixem el cotxe davant de la Paret de l’Ós i caminem pocs metres fins a l’inici de la via: aproximació nul·la 😀

Són les 4 de la tarda quan comencem a escalar. No portem rellotge, pero es sent el campanar de Sant Llorenç. Ens repartim els llargs: Cèsar farà els imparells i jo els parells.

El primer llarg de la via és bastant desagraït. La roca no és massa bona i està polida. No té cap complicació, però precisament per això cal parar compte i no relliscar que està un pèl brut. És el preu que s’ha de pagar per fer la resta de la via, que val més la pena.

Inici del tercer llarg

Inici del tercer llarg

El segon llarg ja millora una mica. No tinc molts records de com era, però si recordo que aquí és on vaig posar el meu primer friend 😀 No és que les assegurances allunyin massa, però ja que els portem, així vaig practicant 😛 Arribo a la reunió que es troba en un replà molt còmode.

El tercer llarg comença amb un desplom. La ressenya diu que és V+ pero la roca no és del tot bona i sobretot rellisquen els peus. Un sop superat aquest pas, la resta del llarg no té cap complicació i es fa sense problemes.

Tinc la sort de fer el quart llarg, que per mi és el millor de la via. Després d’uns primers passos, la resta és pràcticament tot en Babaresa. Deu ser el tipus d’escalada, però em sento còmode i m’agrada molt. Des de la reunió no es veuen aquests passos i és una llàstima no tenir-ne fotos.

Quart llarg

Quart llarg

L’útim llarg no té cap complicació, tot i que nosaltres la vam liar una mica. No se si vam acabar la via per on tocava, però els parabolts van desaparèixer i vam acabar fent una escalada més alpina, encintant sabines i col·locant algun friend. Tot i això, el Cèsar se’n surt sense problemes i munta la reunió a una sabina a dalt de tot. En acabar, veig una reunió a uns 10m a l’esquerra d’on hem sortit, suposo que és aquí on acaba realment la via. Pel descens només cal seguir un camí que en un quart d’hora ens deixa de nou al cotxe.

Via recomendable, però els primers 2 llargs no són massa agraïts. Els 2 següents si que valen la pena.

Cristian Gutiérrez a l’Esperó Remacha (6a+, 90m)

Cristian Gutiérrez

Ressenya (via escalatroncs)

Informació de l’ascensió:

  • Via Cristian Gutiérrez a l’Esperó Remacha (St Llorenç de Montgai)
  • 11 d’octubre de 2011
  • Via totalment equipada
  • 6a+ (V+ obligat)
  • 90 metres
  • Més informació
És un d’aquests dies que pel matí fa fred, però cap al migdia encara fa sol i s’està bé. La pared té orientació sud, així que si toca el sol no hauríem de passar fred. Són les 5 de la tarda quan arribem a Sant Llorenç de Montgai. Deixem el cotxe davant de l’Esperó Remacha i ens apropem a la via, la Cristian Gutiérrez, 6a+ (V+ obligat) i 90m. La via comença just sobre una làpida, quin bon rotllo que dóna això…
Desmuntant el primer llarg

Desmuntant el primer llarg

Hi ha varies vies que s’inicien al matiex lloc i cal anar amb compte de no equivocar-se, sobretot per no ficar-se a la Songoku-Krillin que és 6b (la deixem per un altre dia :D). Són 3 llargs, 6a, 6a+ i 6a. Quedem que jo faré el primer i l’últim i el Cesar el de 6a+. L’única complicació del llarg és un petit desplom amb menys preses, però això de començar amb 6a no m’agrada gens, no hi ha temps ni de calentar… Arribo a la reunió i comença a pujar el Cesar. Veig que s’ha arremangat el pantaló i va sense samarreta. Nosaltres “preocupats” per si feia fred i al final hauria d’haver agafat la crema solar…

El segon llarg és molt més tècnic, amb regletes petites i cal colocar-se bé. El Cesar el resol sense cap problema. De fet va comentant: “On és el pas de 6a+?” Al final hi ha un petit desplom que supera sense problemes i arriba a la reunió. Desmunto el llarg i comento que els passos de 6a+ són al principi. Si et col·loques bé es pot fer bé, sinó la cosa es complica. I anant de segon em passen aquestes coses, com a molta gent, que m’ho miro menys tot i em col·loco molt pitjor…

Segon llarg

Segon llarg

El tercer llarg és molt de caire esportiu. Comença amb un desplom amb bon “canto” a l’esquerra de la reunió. En sortir del desplom veig unes preses enormes cap a la dreta i hi vaig decidit. Greu error: els parabols anaven cap a l’esquerra i ara tinc un bon flanqueig per fer. Cesar diu que salti, que tinc un “saque” net, però igualment no sóc gaire fan de caure. Aconsegueixo tornar a l’últim parabolt i descanso una estona, que hem vingut aquí a disfrutar de la via i no cal forçar. Un cop superats els passos de 6a, queden uns 25m de IV+ fins arribar a l’última reunió.

El descens es pot fer rapelant per la via o baixant per un camí cap a la dreta, que en 10 minuts ens deixa de nou al cotxe.

La via m’ha agrada força, sobretot per quan es té poc temps. Aproximació nul·la, és fa ràpid i el descens també. La roca està prou bé. Via de caire molt esportiu, les assegurances no allunyen i es pot fer bé en lliure.