Alpinista-Samurai

coses més rares mos han de passar

Tag Archives: sant llorenç de montgai

Directa al Cilindre (6b, 100m)

Ressenya (via Escalatroncs)

Ressenya (via Escalatroncs)

  • Via Directa al Cilindre (Sant Llorenç de Montgai).
  • 14 de Juny de 2012.
  • 6b, 100m.
  • Via totalment equipada.

Després de tres mesos per Europa (cada cop està més clar allò de que Africa comença als Pirineus), he tornat a tocar la roca. Durant aquest temps he anat algun cop al rocòdrom de Leipzig. Una meravella i gegant. Algun dia ja escriure tot el que tinc pendent…

La Directa al Cilindre és una via atlètica i de continuïtat. No es que m’apassioni ficar-me  a una via llarga de 6b, però m’havien dit que el llarg díficil està cosit de parabolts, que el grau obligat és V+ i que no tindríem problemes per fer-la. I jo que m’ho vaig creure… 😀

Primer llarg (6a)

Primer llarg (6a)

Lo bo de la paret del Cilindre és que l’aproximació és nul·la. Deixes el cotxe i en un parell de minuts et plantes a peu de via. Segurament fa uns mesos hauríem discutit més per repartir-nos els llargs i veure qui té la sort de fer el llarg estrella de la via. Però avui no, no tinc gens d’interés en fer el 6b. Començo jo amb el primer llarg, 6a i 25m. Xapo el primer parabolt i veig que el segon està força lluny, o almenys això em sembla mi. Deu estar a uns 4m i tot i que no sembla gens díficil, més val no caure perquè igual arribem al terra…  Només porto un parell de parabolts i ja veig que això d’estar tres mesos pràcticament sense escalar m’ha afectat, sobretot mentalment. Tot i que normalment els passos de bavaresa se’m donen bé, me l’he de pensar una bona estona per superar-la. Amb més pena que glòria arribo a la reunió. He estat gairebé 20 minuts per fer el llarg. Avui suarem…

Segon llarg (6b)

Segon llarg (6b)

El Cèsar comença amb el segon llarg, 6b i 35m. Hi ha un parell d’ocasions que em diu “al loro que aquí cauré” però res. Només un parell de descansos a alguns parabolts i arriba a la reunió sense problemes. A mi em costa molt més tot plegat. A partir del tercer o quart parabolt vaig fer “festival de l’A0”. I Per si no anava prou “tocat” mentalment, en un pas se’m trenca la presa del peu esquerra. Tot i això, cal dir que hi ha bones preses constantment i “només” cal colocar-se bé. Un cop a la reunió, Cèsar em pregunta que tal estic i li dic que avui pot seguir ell amb el següent llarg 😀

Desmuntant el segon llarg (6b)

Desmuntant el segon llarg (6b)

El tercer llarg són 15m de 6a i el pas clau és una fisura. Potser és perquè anava molt cansat, però a mi em va semblar bastant més dur que 6a. Suposo que com sempre deu ser qüestió de col·locar-se bé, trobar la presa i que no estic massa acostumat al conglomerat. Arribo a la tercera reunió fet pols, tan física com mentalment. Pràcticament a cada pas tinc la sensació que cauré i tot i anar de segon no tinc gens de ganes de quedar-me penjat. No em veig ni amb ganes de fer l’últim llarg que és V. Típic llarg que no és díficil però que està brut i les assegurances allunyen una mica. Fins i tot l’últim pas, un petit mur amb bona presa, el faig literalment arrossegant-me.

"Cim"!

“Cim”!

Definitivament, no he tornat massa bé. No tan pel grau, que la setmana passada vaig fer bé 6b en esportiva, sinó pel “coco” i per lo ràpid que m’he cansat. Una mica més i diria que he tornat amb vèrtic :D. Però bé, res que no es pugui arreglar amb un parell de setmanes fent exercisi per recuperar la forma i de nou la confiança. La via és molt xula i la tornaré a fer, aquest cop per disfrutar-la molt més 🙂

Anuncis

Isaac-Gabriel a la Paret de l’Ós (V+, 160m)

Ressenya

Ressenya (via escalatroncs)

Informació de l’ascensió:

  • Via Isaac-Gabriel a la Paret de l’Ós (St Llorenç de Montgai)
  • 4 d’octubre de 2011
  • Via totalment equipada
  • V+, 160m
  • Més informació

Principis d’octubre i encara fa calor, així que encara es poden aproitar les tardes per escalar. Deixem el cotxe davant de la Paret de l’Ós i caminem pocs metres fins a l’inici de la via: aproximació nul·la 😀

Són les 4 de la tarda quan comencem a escalar. No portem rellotge, pero es sent el campanar de Sant Llorenç. Ens repartim els llargs: Cèsar farà els imparells i jo els parells.

El primer llarg de la via és bastant desagraït. La roca no és massa bona i està polida. No té cap complicació, però precisament per això cal parar compte i no relliscar que està un pèl brut. És el preu que s’ha de pagar per fer la resta de la via, que val més la pena.

Inici del tercer llarg

Inici del tercer llarg

El segon llarg ja millora una mica. No tinc molts records de com era, però si recordo que aquí és on vaig posar el meu primer friend 😀 No és que les assegurances allunyin massa, però ja que els portem, així vaig practicant 😛 Arribo a la reunió que es troba en un replà molt còmode.

El tercer llarg comença amb un desplom. La ressenya diu que és V+ pero la roca no és del tot bona i sobretot rellisquen els peus. Un sop superat aquest pas, la resta del llarg no té cap complicació i es fa sense problemes.

Tinc la sort de fer el quart llarg, que per mi és el millor de la via. Després d’uns primers passos, la resta és pràcticament tot en Babaresa. Deu ser el tipus d’escalada, però em sento còmode i m’agrada molt. Des de la reunió no es veuen aquests passos i és una llàstima no tenir-ne fotos.

Quart llarg

Quart llarg

L’útim llarg no té cap complicació, tot i que nosaltres la vam liar una mica. No se si vam acabar la via per on tocava, però els parabolts van desaparèixer i vam acabar fent una escalada més alpina, encintant sabines i col·locant algun friend. Tot i això, el Cèsar se’n surt sense problemes i munta la reunió a una sabina a dalt de tot. En acabar, veig una reunió a uns 10m a l’esquerra d’on hem sortit, suposo que és aquí on acaba realment la via. Pel descens només cal seguir un camí que en un quart d’hora ens deixa de nou al cotxe.

Via recomendable, però els primers 2 llargs no són massa agraïts. Els 2 següents si que valen la pena.

Cristian Gutiérrez a l’Esperó Remacha (6a+, 90m)

Cristian Gutiérrez

Ressenya (via escalatroncs)

Informació de l’ascensió:

  • Via Cristian Gutiérrez a l’Esperó Remacha (St Llorenç de Montgai)
  • 11 d’octubre de 2011
  • Via totalment equipada
  • 6a+ (V+ obligat)
  • 90 metres
  • Més informació
És un d’aquests dies que pel matí fa fred, però cap al migdia encara fa sol i s’està bé. La pared té orientació sud, així que si toca el sol no hauríem de passar fred. Són les 5 de la tarda quan arribem a Sant Llorenç de Montgai. Deixem el cotxe davant de l’Esperó Remacha i ens apropem a la via, la Cristian Gutiérrez, 6a+ (V+ obligat) i 90m. La via comença just sobre una làpida, quin bon rotllo que dóna això…
Desmuntant el primer llarg

Desmuntant el primer llarg

Hi ha varies vies que s’inicien al matiex lloc i cal anar amb compte de no equivocar-se, sobretot per no ficar-se a la Songoku-Krillin que és 6b (la deixem per un altre dia :D). Són 3 llargs, 6a, 6a+ i 6a. Quedem que jo faré el primer i l’últim i el Cesar el de 6a+. L’única complicació del llarg és un petit desplom amb menys preses, però això de començar amb 6a no m’agrada gens, no hi ha temps ni de calentar… Arribo a la reunió i comença a pujar el Cesar. Veig que s’ha arremangat el pantaló i va sense samarreta. Nosaltres “preocupats” per si feia fred i al final hauria d’haver agafat la crema solar…

El segon llarg és molt més tècnic, amb regletes petites i cal colocar-se bé. El Cesar el resol sense cap problema. De fet va comentant: “On és el pas de 6a+?” Al final hi ha un petit desplom que supera sense problemes i arriba a la reunió. Desmunto el llarg i comento que els passos de 6a+ són al principi. Si et col·loques bé es pot fer bé, sinó la cosa es complica. I anant de segon em passen aquestes coses, com a molta gent, que m’ho miro menys tot i em col·loco molt pitjor…

Segon llarg

Segon llarg

El tercer llarg és molt de caire esportiu. Comença amb un desplom amb bon “canto” a l’esquerra de la reunió. En sortir del desplom veig unes preses enormes cap a la dreta i hi vaig decidit. Greu error: els parabols anaven cap a l’esquerra i ara tinc un bon flanqueig per fer. Cesar diu que salti, que tinc un “saque” net, però igualment no sóc gaire fan de caure. Aconsegueixo tornar a l’últim parabolt i descanso una estona, que hem vingut aquí a disfrutar de la via i no cal forçar. Un cop superats els passos de 6a, queden uns 25m de IV+ fins arribar a l’última reunió.

El descens es pot fer rapelant per la via o baixant per un camí cap a la dreta, que en 10 minuts ens deixa de nou al cotxe.

La via m’ha agrada força, sobretot per quan es té poc temps. Aproximació nul·la, és fa ràpid i el descens també. La roca està prou bé. Via de caire molt esportiu, les assegurances no allunyen i es pot fer bé en lliure.