Alpinista-Samurai

coses més rares mos han de passar

Tag Archives: performance

Performance a Collegats (6a, 205m)

Informació de l’ascensió:

  • Via Performance a la Paret del Pessó (Collegats).
  • 30 d’octubre de 2011.
  • 6a, 205m.
  • Via totalment equipada.

Avui estreno casc! Després de molt temps mirant-ho, al final m’he comprat un casc nou que serveix tan per escalar, com per esquiar i anar amb bicicleta. De fet està omologat també per trineu, kayak i altres esports. Com diria J.R.R. Tolkien: “Un casco para gobernarlos a todos”. Per si a algú li interessa: Salewa Xenon. Comparant amb el que tenia, és ben còmode 🙂

Sortim a les 8.30 de Lleida en direcció al congost de Collegats, passat La Pobla de Segur. Anem a fer la “Performance”, que ja fa temps que en parlavem. És conglomerat, però totalment diferent al de Margalef. Veurem que tal surt l’actuació (“xist” :D) El termòmetre marca 13º i el Jordi diu que passarem calor. I jo que m’he ficat els pantalons bons i una samarreta tèrmica a sota. És impossible encertar amb la roba aquests dies. Parem a l’hotel de Cellers a esmorzar. Hi ha unes quantes persones amb pantalons curts. Potser farà calor, però a mi em sembla una mica agosarat.

Ximeneia del primer llarg

Ximeneia del primer llarg

Entre una cosa i una altra, son les 11 quan aparquem. Ens fiquem l’arnés i agafem tot el material necessari. La via està totalment equipada, així que no cal agafar gaire cosa. Abans de marxar, em trec la samarreta tèrmica. La paret del Pessó queda enfront nostre, però la via va per l’altra banda així que hem de donar tota la volta. Pel camí veiem varies cordades escalant altres vies que el Jordi em va explicant: la Tànger, la Cosmos, el Último Buril. Ja tornarem. També hi ha gent pujant per la “Sossis i Patissants”, però aquesta última dieun que no val gens la pena. Pel camí ens repartim els llargs. Com que el Jordi ja l’ha fet dues vegades, em deixa escollir. Jo tinc ganes de fer el de 6a, així que ell farà el primer i el tercer, jo el segon i l’últim. Tardem una mitja hora fins arribar a peu de via, al costat d’una agulla característica. Cal grimpar una mica per arribar-hi, així que més val anar amb compte no sigui que ens fem mal abans de començar.

Comença el Jordi amb el primer llarg. Quan me n’adono, veig que és una ximeneia que va entre l’agulla i la paret. Se’n surt sense problemes. És fàcil, IV grau, pero cal escalar amb oposició amb un peu a cada paret i això a mi no m’agrada gens. Però quan dic gens, és gens. Prefereixo molt més grau en placa que no una ximeneia. No diré que tinc por, però reconec que em dóna molt mal rotllo anar amb un peu a cada paret i tenir el buit a sota. Així que prefereixo encarar-me a la paret tot i que sigui una mica més difícil i només fer un parell de passos en oposició. Un cop superada la ximeneia, es supera un petit mur i arribem a la reunió.

Tercer llarg

Tercer llarg

Començo amb el segon llarg, V grau i 50m. Només cal anar seguint els parabolts, superant petits sostres fent ziga-zaga. El llarg és fàcil, però cal anar buscant els bons cantells. Si no trobes bones preses, és que has anat per on no toca.

El tercer llarg és molt semblant a l’anterior, també 50m i el mateix grau. El pas del llarg és un petit mur a la dreta, que està ben equipat i es supera sense problemes. Abans d’arribar a la reunió cal superar un altre mur, també sense problemes.

De la tercera a la quarta reunió cal travessar una feixa. Són uns 20m que es fan caminant i amb alguna petita grimpada. Abans d’arribar a la reunió hi ha un parell de cordinos per ajudar-nos. Si es vol assegurar, es poden utilitzar algunes savines tot i que és ben difícil caure.

Cinquè llarg

Cinquè llarg

Un cop fet el canvi de reunió, em preparo per fer l’últim llarg. Primer cal superar un mur recte, on em deixo un parabolt i m’obliga a flanquejar una mica cap a la dreta. Novament, recte cap amunt i seguim una diagonal cap a l’esquerra per una fisura. Hi ha alguna ressenya que li dóna 6a+ a aquest llarg, però ni de bon tros. 6a i es pot fer bé en lliure, i sinó, està cosit de parabolts per fer A0.

Surto al cim de la Paret del Pessó i munto la renió. El Jordi fa el llarg també sense problemes. Em estat unes 2h per fer la via. Recollim, foto de rigor i ens preparem pel descens. Se’ns dubte, el pitjor de la via. Primer cal seguir un camí que porta a una via ferrata que coincideix amb el final de la “Sossis i Patissants”. Tot i que el primer tram no és complicat i hi ha unes cadenes, hi ha un grup de francesos que estan muntant un rapel. Després comença la part més divertida. Una canal on continuen les cadenes, però molt més aeri i on pràcticament no es poden aguantar els peus.

"Cim" de la Paret del Pessó

"Cim" de la Paret del Pessó

Et pots assegurar a les cadenes, però en cas de caure ho fas igualment 10 o 15 metres. Acabem de baixar les cadenes pràcticament a base de braços i seguim per uns trams de sirga, en força mal estat. És molt més complicat i perillós aquest descens que la via que hem fet. Així que en cas de dubte, tot i perdre més temps, més val muntar dos o tres ràpels.

De nou al cotxe, jo estic totalment empapat. Sort que m’havia tret la tèrmica i que porto una samarreta per canviar-me. El termometre marca 24º. Com que encara es prou aviat, decidim parar a fer un mos a Pobla i després parar camí de Lleida per fer una mica d’esportiva.

Decidim parar a Ós de Balaguer, que portem les ressenyes i feia molt temps que tenia ganes d’anar-hi. No tenim gaire temps ja que en poc més d’una hora es farà fosc. Tot i això, temps suficient per fer un parell de vies. Comencem directament amb “Kin-Tostao”, 6a i 25m. Al costat hi ha “L’Esperó del Nico”, 6b i 25m, que comparteixen reunió. De totes formes, jo la vull provar de primer. El pas complicat es trova al principi i després és continuitat amb preses petites. El meu segon 6b a vista, ole tu! 🙂

Son les sis de la tarda i ja es fa de nit, així que marxem cap a Lleida. Em pregunto que cony he fet perdent el temps durant un any a Marcant Estil o el Sendero de Santa Ana, on la roca està tan pulida que sembla marbre. Això d’Ós de Balaguer és molt millor i m’ha encantat: vies xules, ben equipades, bona roca… i ara ja tinc les ressenyes. Estem cansats, però ha estat un dia complet i poc més es pot demanar. Ós de Balaguer, hi tornarem!

Anuncis