Alpinista-Samurai

coses més rares mos han de passar

Tag Archives: isaac-gabriel

Isaac-Gabriel a la Paret de l’Ós (V+, 160m)

Ressenya

Ressenya (via escalatroncs)

Informació de l’ascensió:

  • Via Isaac-Gabriel a la Paret de l’Ós (St Llorenç de Montgai)
  • 4 d’octubre de 2011
  • Via totalment equipada
  • V+, 160m
  • Més informació

Principis d’octubre i encara fa calor, així que encara es poden aproitar les tardes per escalar. Deixem el cotxe davant de la Paret de l’Ós i caminem pocs metres fins a l’inici de la via: aproximació nul·la 😀

Són les 4 de la tarda quan comencem a escalar. No portem rellotge, pero es sent el campanar de Sant Llorenç. Ens repartim els llargs: Cèsar farà els imparells i jo els parells.

El primer llarg de la via és bastant desagraït. La roca no és massa bona i està polida. No té cap complicació, però precisament per això cal parar compte i no relliscar que està un pèl brut. És el preu que s’ha de pagar per fer la resta de la via, que val més la pena.

Inici del tercer llarg

Inici del tercer llarg

El segon llarg ja millora una mica. No tinc molts records de com era, però si recordo que aquí és on vaig posar el meu primer friend 😀 No és que les assegurances allunyin massa, però ja que els portem, així vaig practicant 😛 Arribo a la reunió que es troba en un replà molt còmode.

El tercer llarg comença amb un desplom. La ressenya diu que és V+ pero la roca no és del tot bona i sobretot rellisquen els peus. Un sop superat aquest pas, la resta del llarg no té cap complicació i es fa sense problemes.

Tinc la sort de fer el quart llarg, que per mi és el millor de la via. Després d’uns primers passos, la resta és pràcticament tot en Babaresa. Deu ser el tipus d’escalada, però em sento còmode i m’agrada molt. Des de la reunió no es veuen aquests passos i és una llàstima no tenir-ne fotos.

Quart llarg

Quart llarg

L’útim llarg no té cap complicació, tot i que nosaltres la vam liar una mica. No se si vam acabar la via per on tocava, però els parabolts van desaparèixer i vam acabar fent una escalada més alpina, encintant sabines i col·locant algun friend. Tot i això, el Cèsar se’n surt sense problemes i munta la reunió a una sabina a dalt de tot. En acabar, veig una reunió a uns 10m a l’esquerra d’on hem sortit, suposo que és aquí on acaba realment la via. Pel descens només cal seguir un camí que en un quart d’hora ens deixa de nou al cotxe.

Via recomendable, però els primers 2 llargs no són massa agraïts. Els 2 següents si que valen la pena.

Anuncis