Alpinista-Samurai

coses més rares mos han de passar

Tag Archives: general

D’herois i desastres

Boí Taüll

31 de Desembre a Boí Taüll

Vam començar el 2011 esquiant a Vallnord i l’hem acabat a Boí Taüll. Diferent lloc i diferents persones, però disfrutant de l’esport i la muntanya. Acabat el 2011, penses en tot allò que hem fet i que no hem fet. En el que ens havíem proposat i hem complert, però també en el munt de coses que ens han quedat pendents. En moments eufòrics en que ens vam sentir herois i en altres que van acabar en un absolut desastre. Un desastre no perquè no haguéssim pogut fer els cims, que els vam fer, sinó per allò que van acabar significant aquells dies. Penses en aquells silencis que diuen més que qualsevol paraula…

Però a dia d’avui, si puc escriure aquest bloc és únicament gràcies als bons moments i a molta gent amb qui he pogut compartir allò que m’agrada. Aquest últim any he esquiat, escalat i anat a la muntanya amb un munt de persones a les que estic molt agraït, sense distincions. Hi ha gent que ve, d’altres que se’n van, i alguns que sempre hi són. La muntanya no canvia, és allí, i sempre s’acaba trobant algú per disfrutar-la. En aquest blog només hi vull lloc pels bons moments, aquells en que ens hem sentit herois, que han estat molts. I me’n quedo amb quatre:

Tusse de Remuñe

Tusse de Remuñe (3041m)

– L’ascensió al Tusse de Remuñe: és el primer 3000 que vaig fer en condicions no estivals i amb gent fantàstica. Díficil d’oblidar-lo.

La via “2 birres i unes braves”: el primer cop que he escalat a Rúbies, un lloc fantàstic i una roca molt bona. Per tornar-hi.

Cim de l'Aneto (3404m)

Cim de l'Aneto (3404m)

La via “Performance” a Collegats: feia temps que me’n parlaven i al final hi vam anar. A més, aquell dia vaig fer el meu primer 6b a vista a Os de Balaguer.

– L’Aneto pel corredor Estasen: “alpínisticament” parlant, se’ns dubte el millor de l’any. Un pont de desembre magnífic en tots els sentits.

 

 

1 de Gener a Baqueira Beret

1 de Gener a Baqueira Beret

El 2012 l’hem començat esquiant a Baqueira Beret. Un dia fantàstic, no massa gent, bona neu, bon temps i magnífica companyia. Poques coses més se li poden demanar.

Si la resta de dies són com aquest, tindré molta feina en escriure per aquí 🙂 Feliç any nou!

 

“Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles!”
Manel – La bola de cristall

Anuncis

Alpinista-Samurai

Em dic Josep Maria Brunetti (A.K.A netti, pels amics) i aquest és el meu bloc personal. Fa temps que volia escriure sobre les meves aficions i finalment he trobat la motivació necessària 🙂

Aquí hi podreu llegir sobre allò que faig i m’agrada: escalada, alpinisme, esquí… muntanya en general. És un bloc personal, així que no m’estaré de donar la meva opinió sobre qualsevol cosa. Si a algú no li agrada el que veu, em sap greu, però a dalt a la cantonada hi ha un botó per tancar la pàgina 😀 I si les piades, fotos o informació que hi pugui afegir serveix a algú, benvingut sigui.

Tinc molta feina en escriure les últimes vies que he fet i altres coses de fa temps, espero poder fer-ho aviat…

Sobre el nom del bloc, és ben senzill. És per la cançó d’Antonia Font: Alpinistes-Samurais