Alpinista-Samurai

coses més rares mos han de passar

Tag Archives: directa

Directa al Cilindre (6b, 100m)

Ressenya (via Escalatroncs)

Ressenya (via Escalatroncs)

  • Via Directa al Cilindre (Sant Llorenç de Montgai).
  • 14 de Juny de 2012.
  • 6b, 100m.
  • Via totalment equipada.

Després de tres mesos per Europa (cada cop està més clar allò de que Africa comença als Pirineus), he tornat a tocar la roca. Durant aquest temps he anat algun cop al rocòdrom de Leipzig. Una meravella i gegant. Algun dia ja escriure tot el que tinc pendent…

La Directa al Cilindre és una via atlètica i de continuïtat. No es que m’apassioni ficar-me  a una via llarga de 6b, però m’havien dit que el llarg díficil està cosit de parabolts, que el grau obligat és V+ i que no tindríem problemes per fer-la. I jo que m’ho vaig creure… 😀

Primer llarg (6a)

Primer llarg (6a)

Lo bo de la paret del Cilindre és que l’aproximació és nul·la. Deixes el cotxe i en un parell de minuts et plantes a peu de via. Segurament fa uns mesos hauríem discutit més per repartir-nos els llargs i veure qui té la sort de fer el llarg estrella de la via. Però avui no, no tinc gens d’interés en fer el 6b. Començo jo amb el primer llarg, 6a i 25m. Xapo el primer parabolt i veig que el segon està força lluny, o almenys això em sembla mi. Deu estar a uns 4m i tot i que no sembla gens díficil, més val no caure perquè igual arribem al terra…  Només porto un parell de parabolts i ja veig que això d’estar tres mesos pràcticament sense escalar m’ha afectat, sobretot mentalment. Tot i que normalment els passos de bavaresa se’m donen bé, me l’he de pensar una bona estona per superar-la. Amb més pena que glòria arribo a la reunió. He estat gairebé 20 minuts per fer el llarg. Avui suarem…

Segon llarg (6b)

Segon llarg (6b)

El Cèsar comença amb el segon llarg, 6b i 35m. Hi ha un parell d’ocasions que em diu “al loro que aquí cauré” però res. Només un parell de descansos a alguns parabolts i arriba a la reunió sense problemes. A mi em costa molt més tot plegat. A partir del tercer o quart parabolt vaig fer “festival de l’A0”. I Per si no anava prou “tocat” mentalment, en un pas se’m trenca la presa del peu esquerra. Tot i això, cal dir que hi ha bones preses constantment i “només” cal colocar-se bé. Un cop a la reunió, Cèsar em pregunta que tal estic i li dic que avui pot seguir ell amb el següent llarg 😀

Desmuntant el segon llarg (6b)

Desmuntant el segon llarg (6b)

El tercer llarg són 15m de 6a i el pas clau és una fisura. Potser és perquè anava molt cansat, però a mi em va semblar bastant més dur que 6a. Suposo que com sempre deu ser qüestió de col·locar-se bé, trobar la presa i que no estic massa acostumat al conglomerat. Arribo a la tercera reunió fet pols, tan física com mentalment. Pràcticament a cada pas tinc la sensació que cauré i tot i anar de segon no tinc gens de ganes de quedar-me penjat. No em veig ni amb ganes de fer l’últim llarg que és V. Típic llarg que no és díficil però que està brut i les assegurances allunyen una mica. Fins i tot l’últim pas, un petit mur amb bona presa, el faig literalment arrossegant-me.

"Cim"!

“Cim”!

Definitivament, no he tornat massa bé. No tan pel grau, que la setmana passada vaig fer bé 6b en esportiva, sinó pel “coco” i per lo ràpid que m’he cansat. Una mica més i diria que he tornat amb vèrtic :D. Però bé, res que no es pugui arreglar amb un parell de setmanes fent exercisi per recuperar la forma i de nou la confiança. La via és molt xula i la tornaré a fer, aquest cop per disfrutar-la molt més 🙂

Anuncis