Alpinista-Samurai

coses més rares mos han de passar

Tag Archives: corredor estasen

Aneto (3404m) pel corredor Estasen (PD, 250m, max 50º, II)

Des de que vaig pujar l’Aneto al Juliol del 2003, no havia tornat per aquí. Abans que repetir pics, si puc prefereixo fer-ne de nous. Però aquest estiu tenia ganes de tornar a fer l’Aneto, tot i que entre el genoll i altres temes, al final no el vaig fer. I ara, la proposta d’anar a fer l’Aneto pel corredor Estasen era molt temptadora. Més de 8 anys després, he tornat a trepitjar el sostre dels Pirineus, a l’hivern i per una ruta molt maca. Dos dies probablement inmillorables, tan per la meteorologia com per la companyia. Una de les millors excursions que he fet fins ara 🙂

Corredor Estasen

Corredor Estasen

Informació de l’ascensió:

Mapa

Mapa

Dimecres 7 de desembre

A les 12 del matí ens trobem al Barrabés amb el Cèsar i el Lluís. El Francesc i jo ja portem un dia a Benasque que vam anar a fer esquí de muntanya. Després de fer alguna compra i dinar, agafem el cotxe i ens dirigim cap a Senarta. Des d’allí surten els 9km de pista fins a Puente de Coronas, on hi ha el refugi de Pescadores. En principi ens han dit que la pista està en bones condicions i com que no ha nevat, no hauríem de tenir cap problema per arribar en cotxe. Per si un cas, anem amb temps de sobres per si toca caminar. Efectivament, cap problema per arribar-hi amb cotxe i tot just tardem mitja hora en fer el trajecte.

Refugi de Pescadors

Refugi de Pescadors

Són les 3 del migdia quan arribem al refugi. Hi ha un parell de cotxes aparcats, però ningú més al refugi. Tenim unes quantes hores per endavant i hem de matar el temps. Passem una estona buscant i tallant llenya per fer foc més tard i deixem els “llits” preparats. Més tard, aprofitem per practicar tècniques d’encordament i nusos. Pel corredor no hauria de fer falta encordar-nos, però a l’aresta de sortida i al pas de Mahoma més val no fer el burro. Entre una cosa i l’altra, són les 5 de la tarda i comença a baixar la temperatura. Abans que faci més fred, decidim preparar el foc que sempre es tarda una bona estona. I és que això de fer foc, no és que calenti massa el refugi (només si estàs a pocs metres), però almenys et distreu 😀

Ballibierna i Tuca de Culebras

Ballibierna i Tuca de Culebras

Després d’estar una hora barallant-nos i jugant amb el foc, comencem a fer el sopar cap a les 6 de la tarda. Menú típic: pasta de sobre, pa i bacon. És totalment de nit, però hi ha lluna plena i s’hi veu prou bé sense frontal. Mentre sopem, arriben uns nois que han fet la mateixa excursió. Han dormit més amunt en tenda i tot i això arriben a aquestes hores. O han sortit molt tard o l’han liat ben “parda”, perquè és prou tard. Encara és massa aviat per posar-se a dormir i estem una estona xerrant a la vora del foc. Alguns expliquen historietes i batalletes: que si l’anorak que vaig comprar fa 20 anys, que si uns pantalons que em van sortir bé, que si tinc un sac “maifred” que no posa temperatura… i la frase estrella: “és més estúpid que un plumes amb goretex” 😀

Deuen ser les 8 del vespre quan ens posem dins del sac. Hem tirat tota la llenya al foc, però li queda ben poca estona. Fa fred i el meu sac de -1º no és massa d’hivern, així que em poso a dormir vestit i amb l’abric de plumes. No és la meva millor nit en muntanya, pero tampoc la pitjor.

Dijous 8 de desembre

Surt el sol sobre la cresta del Medio

Surt el sol sobre la cresta del Medio

Ens llevem a les 5 del matí i entre que ens vestim, esmorzem i recollim tots els trastos són les 6 del matí. Abrigats i amb els frontals, comcencem a caminar per la pista que surt del refugi i que ben aviat es desvia. Cap a la dreta vas a l’estany de Llauset i cap al Ballibierna, cap a l’esquerra el camí puja cap als ibons de Coronas. Nosaltres anem cap a l’esquerra, seguint un camí pel mig d’un bosc que va remuntant un barranc. En uns 40 minuts arribem al Ibonet de Coronas (2230m).

Circ de Coronas

Circ de Coronas

Comencem a trobar neu a intervals i 10 minuts després ens calcem els crampons. Cap a les 8 del matí arribem a l’ibón inferior de Coronas (2625m). Comença a fer-se de dia i podem guardar els frontals. Passem per l’esquerra del primer ibón i per la dreta del ibón del medio. Bé, alguns el creuen pel mig aprofitant que està completament gelat. Arribem a l’ibón superior de Coronas i des d’aquí veiem tot el circ de Coronas i intuïm on deu estar el corredor. “Al fons a la dreta” diu el Cèsar 😀 Contiuem pujant encara 400m més de desnivell, creuant part del glaciar de Coronas fins arribar a la base del corredor, a les 09:45. Aquí descansem una estona, ens posem l’arnés, guardem els pals, agafem els piolets i deixem la corda a ma. Portem 2 piolets cadascú, però hi ha molta gent que puja amb un de sol i un bastó.

Corredor Estasen

Corredor Estasen

A les 10:10 comencem a pujar pel corredor. Lluís i Cèsar van uns 30m a davant, i el Francesc i jo els seguim endarrera. Segurament l’inici del corredor és la part més complicada tal com ho hem trobat: una mica estreta i algun tram amb menys neu i roques aprop. Un cop agafem el ritme anem pujant amb facilitat. La neu està molt bé i no hi ha cap moment en que tinguem sensació d’inseguretat.

Una hora més tard, arribem al final del corredor. S’ha format cornisa i en aquests casos hi ha gent que a vegades opta per sortir pel corredor Petit Black, a la dreta, que és una mica més inclinat però té una sortida més neta. Arribem al punt més delicat, on cal superar un resalt de roca i neu molt tova. Un cop superat aquest pas i veient com està la cosa, ens encordem i assegurem la resta de la sortida. Hem tardat poc més d’una hora en recórrer tot el corredor i només ens queden uns pocs metres d’aresta fins al cim. Recorrem l’aresta en ensamble, sabent la teoria de que si un cau, els del costat haurien de “saltar” cap a l’altra banda de l’aresta per fer de contrapes i frenar la caiguda.

Sortida del corredor

Sortida del corredor

La teoria és bona, però a veure qui és el valent que ho fa… En qualsevol cas, l’aresta no té cap dificultat, la neu està bé i arribem sense problemes al cim.

Aresta fins al cim

Aresta fins al cim

Som al cim de l’Aneto, a 3404m, el sostre dels Pirineus. Són les 11.45 i no hi ha ningú més. No fa gaire fred. En breu arriba un home que va sol i creua sense problemes el pas de Mahoma. Temps per a les felicitacions i fer-nos les fotos de rigor, aquest cop sense oblivar-me de l’estelada. Per part meva, és un moment feliç. Em venen al cap records de quan vaig ser aquí fa 8 anys i d’altres molt més recents de l’últim any fent muntanya. No m’esperava tornar aquí d’aquesta manera, però és una “sorpresa” agradable.

Cim de l'Aneto (3404m)

Cim de l'Aneto (3404m)

Com diuen sempre els “himalayistes”, fer el cim és només la meitat del camí i a nosaltres encara ens queda la tornada, 1500m de desnivell de baixada i primer de tot creuar el pas de mahoma. La neu està dura i es qüestió de clavar bé els crampons i anar amb compte. Només hi ha un parell de passos delicats: un pas de 2 o 3 metres molt estret i un altre amb una roca que cal superar. Tardem uns 20 minuts en passar els cuatre, encordats, muntant una reunió a la meitat i una altra al final.

Baixem pel glaciar de l’Aneto uns 200m de desnivell fins arribar al Collado de Coronas per on hem de tornar. S’ha de baixar desgrimpant uns 20m de roca i neu, però ja que està equipat muntem un rapel. A les 13:00 estem de nou al glaciar de Coronas on fem un bon descans. Aprofitem per beure, menjar, ficar-nos crema solar, recollir materials, etc.

Ens queden encara uns 1200m de desnivell de baixada i a aquesta hora toca el sol de ple i fa molta calor. La neu està tova i t’esfonses amb facilitat. Tardem 2h30m en desfer tot el camí, fent una parada de 10 minuts a l’ibonet de Coronas per beure i refrescar-nos. Finalment, a les 15:45 arribem de nou al refugi de Pescadores.

En total han estat gairebé 10h contant parades, unes sis de pujada i quatre de baixada. Han estat 2 dies espectaculars, amb un temps inmillorable i bona companyia. Veurem quina serà la pròxima. La nord del Perdido? 🙂

Anuncis