Alpinista-Samurai

coses més rares mos han de passar

Tag Archives: bielsa

La cólera de dios (55m, II/4+) a Bielsa

Una escapada a picar una mica de gel abans que s’acabi la temporada. Els últims dies ha nevat força i tenim risc 3 d’allaus, així que busquem alguna cascada amb aproximació curta. Anem a la boca sur del túnel de Bielsa i ens decidim per “La cólera de dios” – 55m i dificultat II/4+.

La cascada al fons

La cascada al fons

La cascada la fem per la part esquerra i en 2 llargs. Aquí el primer llarg:

Desmuntant el primer llarg

Desmuntant el primer llarg

I el segon llarg:

Cèsar al segon llarg

Cèsar al segon llarg

En arribar a Lleida busco ressenyes de la cascada per internet i trobo l’origen del seu nom: “su nombre se debe al gran alud que les cayó a sus aperturistas, unos instantes después de hacer su escalada. Construyeron un salva-aludes en su base y no creo que fuera como elemento embellecedor.”

Escalada en gel a Bielsa

Boca nord del túnel de Bielsa

Boca nord del túnel de Bielsa

El títol d’aquest post és una mica agosarat… i és que a alguns, això de l’escalada en gel ens queda una mica lluny encara 😀 Però com a tot arreu, el primer cop no acostuma a ser perfecte i és qüestió de seguir practicant. Al cap i a la fi, tampoc vam aprendre a escalar en roca en un dia…

Muntant la via

Muntant la via

Anem cap a Bielsa, cap a la boca nord del túnel, a França, i esperem que el gel estigui format a alguna cascada. Per si un cas, portem el material d’esquí de muntanya per foquejar una estona. Després de parar a esmorzar a Ainsa, a ritme de Manel i Coldplay arribem al túnel. Es veu que encara està en obres i s’ha d’esperar un semàfor.

Jo a la via

Jo a la via

El panorama a aquesta banda del túnel és ben trist: sol i res de neu.

Jo a la via

Jo a la via

Per sort, a l’altra banda és cara nord, no hi toca el sol i està tot nevat. Deixem el cotxe i caminem 20 minuts fins arribar a les primeres cascades. La Dorada, possiblement la més famosa, encara no està del tot formada, però a pocs metres en trobem una on si que es pot escalar.

Després d’analitzar la situació, veiem que hi ha un parell de reunions i en muntem una amb “tope rope”, és a dir, amb la corda ja passada. D’escalada en gel no en tinc ni idea, però l’aparença és PRO total.

Cèsar a la via

Cèsar a la via

Mentre em preparo, penso que dec vaig vestit una cosa de cada marca de muntanya: roba tèrmica The North Face, botes Garmont, pantalons Trangoworld, polar Ternua, jaqueta Mammut, arnés Black Diamond, casc Salewa, ulleres Julbo, crampons Grivel… només em faltaria comprar-me els piolets Petzl. Però les aparences enganyen :D… i només arribo a la meitat de la cascada. Fins allí prou bé, però a la part totalment caic dues vegades.

Tan el Cèsar com el Lluís pugen la via sense problemes. Com es nota l’experiència als seracs dels Alps 😉 Mentrestant, el Francesc se n’ha anat a foquejar una estona, que això de penjar-se no l’apasiona. Després, temps de provar els tornillos de gel i fer un abalakov. Pel pròxim cop, haurem de provar en vies que siguin menys inclinades, i és que això dels 90º és força complicat i només que siguin de 80º o 70º la cosa ja canvia. De totes formes, hem passat una bona estona i he disfrutat clavant els piolets “a diestro y siniestro” 😀