Alpinista-Samurai

coses més rares mos han de passar

Tag Archives: alpinisme

Aneto (3404m) pel corredor Estasen (PD, 250m, max 50º, II)

Des de que vaig pujar l’Aneto al Juliol del 2003, no havia tornat per aquí. Abans que repetir pics, si puc prefereixo fer-ne de nous. Però aquest estiu tenia ganes de tornar a fer l’Aneto, tot i que entre el genoll i altres temes, al final no el vaig fer. I ara, la proposta d’anar a fer l’Aneto pel corredor Estasen era molt temptadora. Més de 8 anys després, he tornat a trepitjar el sostre dels Pirineus, a l’hivern i per una ruta molt maca. Dos dies probablement inmillorables, tan per la meteorologia com per la companyia. Una de les millors excursions que he fet fins ara 🙂

Corredor Estasen

Corredor Estasen

Informació de l’ascensió:

Mapa

Mapa

Dimecres 7 de desembre

A les 12 del matí ens trobem al Barrabés amb el Cèsar i el Lluís. El Francesc i jo ja portem un dia a Benasque que vam anar a fer esquí de muntanya. Després de fer alguna compra i dinar, agafem el cotxe i ens dirigim cap a Senarta. Des d’allí surten els 9km de pista fins a Puente de Coronas, on hi ha el refugi de Pescadores. En principi ens han dit que la pista està en bones condicions i com que no ha nevat, no hauríem de tenir cap problema per arribar en cotxe. Per si un cas, anem amb temps de sobres per si toca caminar. Efectivament, cap problema per arribar-hi amb cotxe i tot just tardem mitja hora en fer el trajecte.

Refugi de Pescadors

Refugi de Pescadors

Són les 3 del migdia quan arribem al refugi. Hi ha un parell de cotxes aparcats, però ningú més al refugi. Tenim unes quantes hores per endavant i hem de matar el temps. Passem una estona buscant i tallant llenya per fer foc més tard i deixem els “llits” preparats. Més tard, aprofitem per practicar tècniques d’encordament i nusos. Pel corredor no hauria de fer falta encordar-nos, però a l’aresta de sortida i al pas de Mahoma més val no fer el burro. Entre una cosa i l’altra, són les 5 de la tarda i comença a baixar la temperatura. Abans que faci més fred, decidim preparar el foc que sempre es tarda una bona estona. I és que això de fer foc, no és que calenti massa el refugi (només si estàs a pocs metres), però almenys et distreu 😀

Ballibierna i Tuca de Culebras

Ballibierna i Tuca de Culebras

Després d’estar una hora barallant-nos i jugant amb el foc, comencem a fer el sopar cap a les 6 de la tarda. Menú típic: pasta de sobre, pa i bacon. És totalment de nit, però hi ha lluna plena i s’hi veu prou bé sense frontal. Mentre sopem, arriben uns nois que han fet la mateixa excursió. Han dormit més amunt en tenda i tot i això arriben a aquestes hores. O han sortit molt tard o l’han liat ben “parda”, perquè és prou tard. Encara és massa aviat per posar-se a dormir i estem una estona xerrant a la vora del foc. Alguns expliquen historietes i batalletes: que si l’anorak que vaig comprar fa 20 anys, que si uns pantalons que em van sortir bé, que si tinc un sac “maifred” que no posa temperatura… i la frase estrella: “és més estúpid que un plumes amb goretex” 😀

Deuen ser les 8 del vespre quan ens posem dins del sac. Hem tirat tota la llenya al foc, però li queda ben poca estona. Fa fred i el meu sac de -1º no és massa d’hivern, així que em poso a dormir vestit i amb l’abric de plumes. No és la meva millor nit en muntanya, pero tampoc la pitjor.

Dijous 8 de desembre

Surt el sol sobre la cresta del Medio

Surt el sol sobre la cresta del Medio

Ens llevem a les 5 del matí i entre que ens vestim, esmorzem i recollim tots els trastos són les 6 del matí. Abrigats i amb els frontals, comcencem a caminar per la pista que surt del refugi i que ben aviat es desvia. Cap a la dreta vas a l’estany de Llauset i cap al Ballibierna, cap a l’esquerra el camí puja cap als ibons de Coronas. Nosaltres anem cap a l’esquerra, seguint un camí pel mig d’un bosc que va remuntant un barranc. En uns 40 minuts arribem al Ibonet de Coronas (2230m).

Circ de Coronas

Circ de Coronas

Comencem a trobar neu a intervals i 10 minuts després ens calcem els crampons. Cap a les 8 del matí arribem a l’ibón inferior de Coronas (2625m). Comença a fer-se de dia i podem guardar els frontals. Passem per l’esquerra del primer ibón i per la dreta del ibón del medio. Bé, alguns el creuen pel mig aprofitant que està completament gelat. Arribem a l’ibón superior de Coronas i des d’aquí veiem tot el circ de Coronas i intuïm on deu estar el corredor. “Al fons a la dreta” diu el Cèsar 😀 Contiuem pujant encara 400m més de desnivell, creuant part del glaciar de Coronas fins arribar a la base del corredor, a les 09:45. Aquí descansem una estona, ens posem l’arnés, guardem els pals, agafem els piolets i deixem la corda a ma. Portem 2 piolets cadascú, però hi ha molta gent que puja amb un de sol i un bastó.

Corredor Estasen

Corredor Estasen

A les 10:10 comencem a pujar pel corredor. Lluís i Cèsar van uns 30m a davant, i el Francesc i jo els seguim endarrera. Segurament l’inici del corredor és la part més complicada tal com ho hem trobat: una mica estreta i algun tram amb menys neu i roques aprop. Un cop agafem el ritme anem pujant amb facilitat. La neu està molt bé i no hi ha cap moment en que tinguem sensació d’inseguretat.

Una hora més tard, arribem al final del corredor. S’ha format cornisa i en aquests casos hi ha gent que a vegades opta per sortir pel corredor Petit Black, a la dreta, que és una mica més inclinat però té una sortida més neta. Arribem al punt més delicat, on cal superar un resalt de roca i neu molt tova. Un cop superat aquest pas i veient com està la cosa, ens encordem i assegurem la resta de la sortida. Hem tardat poc més d’una hora en recórrer tot el corredor i només ens queden uns pocs metres d’aresta fins al cim. Recorrem l’aresta en ensamble, sabent la teoria de que si un cau, els del costat haurien de “saltar” cap a l’altra banda de l’aresta per fer de contrapes i frenar la caiguda.

Sortida del corredor

Sortida del corredor

La teoria és bona, però a veure qui és el valent que ho fa… En qualsevol cas, l’aresta no té cap dificultat, la neu està bé i arribem sense problemes al cim.

Aresta fins al cim

Aresta fins al cim

Som al cim de l’Aneto, a 3404m, el sostre dels Pirineus. Són les 11.45 i no hi ha ningú més. No fa gaire fred. En breu arriba un home que va sol i creua sense problemes el pas de Mahoma. Temps per a les felicitacions i fer-nos les fotos de rigor, aquest cop sense oblivar-me de l’estelada. Per part meva, és un moment feliç. Em venen al cap records de quan vaig ser aquí fa 8 anys i d’altres molt més recents de l’últim any fent muntanya. No m’esperava tornar aquí d’aquesta manera, però és una “sorpresa” agradable.

Cim de l'Aneto (3404m)

Cim de l'Aneto (3404m)

Com diuen sempre els “himalayistes”, fer el cim és només la meitat del camí i a nosaltres encara ens queda la tornada, 1500m de desnivell de baixada i primer de tot creuar el pas de mahoma. La neu està dura i es qüestió de clavar bé els crampons i anar amb compte. Només hi ha un parell de passos delicats: un pas de 2 o 3 metres molt estret i un altre amb una roca que cal superar. Tardem uns 20 minuts en passar els cuatre, encordats, muntant una reunió a la meitat i una altra al final.

Baixem pel glaciar de l’Aneto uns 200m de desnivell fins arribar al Collado de Coronas per on hem de tornar. S’ha de baixar desgrimpant uns 20m de roca i neu, però ja que està equipat muntem un rapel. A les 13:00 estem de nou al glaciar de Coronas on fem un bon descans. Aprofitem per beure, menjar, ficar-nos crema solar, recollir materials, etc.

Ens queden encara uns 1200m de desnivell de baixada i a aquesta hora toca el sol de ple i fa molta calor. La neu està tova i t’esfonses amb facilitat. Tardem 2h30m en desfer tot el camí, fent una parada de 10 minuts a l’ibonet de Coronas per beure i refrescar-nos. Finalment, a les 15:45 arribem de nou al refugi de Pescadores.

En total han estat gairebé 10h contant parades, unes sis de pujada i quatre de baixada. Han estat 2 dies espectaculars, amb un temps inmillorable i bona companyia. Veurem quina serà la pròxima. La nord del Perdido? 🙂

Excursió a Estany Gento i Refugi de Colomina

Mapa

Mapa

Feia temps que tenia ganes de fer una excursió i emportar-me a la nostra gossa, la Bala. Fins ara només me l’havia endut pel Montsec, algun dia que anava a escalar i ella podia córrer i poca cosa més, però mai per alta muntanya. Així que aprofitant l’anticicló d’aquest cap de setmana, diumenge marxem cap a la Vall Fosca a caminar una estona. Deixant de banda el pas pel refugi de Colomina fent la Carros de Foc a l’estiu del 2010, fa 10 anys que no venia per aquesta vall.

Túnel de l'antic carrilet

Túnel de l'antic carrilet

Sortim a les 6 del matí de Lleida. Ja ho diu el Guardiola del crackovia: “si ens aixequem ben d’hora, ens trobarem tota la gent que torna de festa d’Excess :D” Passo a buscar a l’Ignasi i a les 6:30 al Lluís i Carlos a Balaguer. La boira ens acompanya pràcticament tota l’estona fins a la Pobla de Segur, on parem a esmorzar. Agafem la carretera en direcció Sentarada, després cap a La Torre de Capdella i des d’allí, 4km més fins arribar a la pressa de Sallente.

Estany Gento

Estany Gento

Són les 9.15 quan comencem a caminar direcció Estany Gento. Des d’aquí també hi puja un telefèric que t’estalvia els gairebé 400m de desnivell i més d’1h de camí, però que crec que només funciona a l’estiu. El camí comença fent esses i va guanyant altura ràpidament. Més tard s’arriba a una zona amb prats més plana i aviat agafem un camí ben marcat. Per aquí hi passava un antic carrilet que s’utilitzava per portar materials a les preses de la zona. En alguns llocs encara hi ha restes de les vies i s’han de passar uns quants túnels, un dels quals és una mica llarg i acostuma a estar enfangat. Després de passar els túnels, el camí segueix guanyant alçada poc a poc i en breu arribem a Estany Gento (2143m).

Després de descansar una estona, continuem el camí cap al refugi de Colomina. En comptes de pujar pel GR11 que dóna bastanta volta, decidim pujar per un camí més recte i de baixada ja agafarem el GR. Comença a haver-hi neu i no veiem totes les fites, però el camí no té perdua ja que el refugi es veu tota l’estona i sempre es pot pujar pel dret sense problemes.

Dinant al refugi de Colomina

Dinant al refugi de Colomina

Cap a les 12 arribem al refugi de Colomina (2395m). En total hem estat unes 2h caminant i ens hem entretingut una bona estona en un parell de llacs gelats. Aprofitem per visitar la part nova del refugi lliure i “dinem” sentats als bancs fora del refugi, on hi toca el sol i s’està molt bé. A més, hi ha connexió 3G. Serà aquest el lloc per venir a escriure la tesis amb tranquil·litat? On s’ha de signar? 😉

La Bala en un llac congelat

La Bala en un llac congelat

Després de dinar, ens apropem cap a l’estany de Colomina i al costat hi ha un petit llac totalment congelat. A diferència dels anteriors que hem trobat, aquí s’hi pot passar per sobre i no es trenca de cap manera. Temps per patinar una estona i grabar un vídeo (properament…).

Un cop hem fet el Friki una bona estona, és hora de tornar cap a baix. Volem agafar el GR11 passant pel costat de l’estany Colomina de dalt i de l’estany Tort, però el camí no està massa bé. Podem seguir el camí més o menys fins a l’estany petit, però a partir d’aquí es complica. La neu tapa part del camí i les fites, però no n’hi ha prouta com per caminar còmodament per sobre. Avancem entre roques enormes i neu, parant compte amb els forats que hi ha, de manera que decidim tirar cap avall i oblidar-nos de l’estany Tort.

Estany de Colomina

Estany de Colomina

En una mitja hora ens plantem de nou a Estany Gento. Veig que hi ha algú amb un altre gos per allà, així que crido a la Bala per a que vingui i lligar-la. De cop sento: “Mira, la Bala!”. Curiosament, és la meva tieta Glòria amb la seva gossa, la Nera. A l’estiu ens van cuidar la Bala durant uns dies i les dues gosses es coneixen. Així que fem la baixada fins als cotxes plegats, amb les dues gosses jugant i corrent per allà.

Són les 15.15 quan arribem de nou a la presa de Sallente. Ha estat un bon dia, bon temps, bona companyia i una agradable sorpresa al final 🙂