Alpinista-Samurai

coses més rares mos han de passar

Category Archives: Esportiva

Escalada esportiva a Alòs de Balaguer

Aquest dissabte hem anat a escalar a Alòs de Balaguer. Un lloc que m’agrada molt: tranquil, prop del riu, aproximació curta, poca gent, grau moderat per nosaltres… I el millor de tot, es pot passar pel forn d’Artesa de Segre i menjar allà al costat. I és que al forn d’Artesa et trobes tot això:

Coca d'Artesa de Segre

Coca d’Artesa de Segre

Tenen coques de mil coses: pernil d’ànec, bolets, de recapte… No és barat, però és molt bo. I jo que caig fàcilment en la temptació… 😛

Després de comprar la coca per dinar, anem cap a Alòs de Balaguer. Passat el poble hi ha una font, i des d’allà surt un camí que va pel costat del riu. En 10 minuts arribem al sector “Cal Cari”. Hi estem escalant tot el matí. La majoria de vies van des de V fins a 6a+, i també hi ha un 6b i 6c. La majoria estan ben equipades i les assegurances estan força aprop. És un bon lloc per iniciar-se. Aquest cop anem a fer les vies més senzilles del mig perquè les pugui provar la Meri. Fem: Del solà V, Capità Nemo V+, Hac-dos-oh 6a i Samarcanda 6a.

La Meri provant una de les vies

La Meri provant una de les vies

En acabar, seguim el camí per on hem vingut uns minuts més i arribem a un berenador a l’ombra, amb taules de pedra i una font. Un bon lloc per dinar, des d’on fins i tot es pot baixar al riu.

A dinar! :)

A dinar!

És el 5è cop que vinc a Alòs i no me’n canso. És ideal per estar-s’hi un dia sencer i dinar allà. I més que hi tornaré que encara em queden algunes vies per fer 🙂

Escalada esportiva a Castillonroy

La frase de Manel amb la que ahir acabava el post és perfectament aplicable al dia d’avui: “els dies bons gairebé som invencibles”. Un dia d’aquells en que et surt tot bé. Un dia d’herois. O simplement de flipats, ves a saber…

Castillonroy - Sector "Los Amics"

Castillonroy - Sector "Los Amics"

I això que avui no tenia per a res plantejat escalar, al contrari. Ja diuen que les coses improvisades sempre surten millor. M’he llevat a les 9 del matí amb encara agulletes i una mica de mal al genoll després d’esquiar. Encara amb pijama i sense esmorzar, m’he assegut a l’ordinador disposat a treballar una bona estona. La universitat està tancada, però tenim coses a fer i treballarem des de casa. Una hora i mitja més tard, em diuen d’anar a escalar. Sembla que fa bon temps, així que tampoc es qüestió de desaprofitar els bons dies d’hivern.

Una dutxa ràpida i a les 11.15 sóc al Jardiland per marxar cap a Castillonroy. Just abans de marxar de casa, veig que m’ha tocat una jaqueta goretex The North Face del concurs de Lanhder per la foto que vaig enviar al cim de l’Aneto. No és una sorpresa: sabia que em tocaria perquè fa 10 dies me n’acabava de comprar una nova. Llei de Murphy… 😀

De camí cap a Castillonroy penso que avui no serà un dia gaire profitós. Els últims cops que hem sortit a trepar ens hem trobat amb boira, molt fred i més boira. Pràcticament es podria dir que fa dos mesos que no he tocat la roca. A més, no he esmorzat res. I per acabar-ho d’adobar, se m’ha trencat una lentilla, no en tinc cap més i no hi ha més remei que anar amb ulleres. No m’agrada gens fer esport amb ulleres, em molesten, i encara menys escalar perquè em fa por que volin en qualsevol caiguda.

Parem a Alfarràs on hem quedat amb el Lluís. Almenys tinc temps de fer un cafè amb llet i menjar una canya de xocolata. Un quart d’hora després arribem al sector.  Tot i que hi hem estat vàries vegades, encara ens costa identificar alguna via. Memòria de peix. El  sol toca de ple i s’està de conya. Màniga curta a 3 de gener. El rellotge diu que estem a més de 1030hPa. Un petit anticicló, casi res…

Oros, 6a+ i 20m

Oros, 6a+ i 20m

Comencem amb “Oros”, 6a+ i 20m, per escalfar… (en català correcte direm escalfar i no pas “calentar”. El català correcte, passa’l. Gràcies Mireia ;-)). I precisament és una via on no hi ha temps per escalfar: grimpes uns metres i et trobes amb el pas clau de la via.  Tot i això, Cèsar i jo l’encadenem bé, molt més fàcil que l’última vegada on jo almenys vaig suar. El Lluís la fa amb “Top Rope” i fent alguna postura ben curiosa. I és que ell és un home fet pel gel i no pas per la roca 😉

Lluís a Oros, 6a+ i 20m

Lluís a Oros, 6a+ i 20m

Després continuem amb “Boris”, 6a i 20m. Et preguntes: l’hauríem pogut fer primer que és més fàcil que l’anterior no? Es de ser inútiles… L’encadenem també sense problemes i com que la cosa sembla que va bé anem cap als 6b. Primer de tot “Raquel”, 6b i 20m, que ja la vam fer l’últim dia. Aquest cop surt més fàcil. Sense moure’ns de lloc, fem “Miquel”, 6b i 25m. També sense massa problemes. Es sent algun comentari de que avui m’estic guanyant el dinar, no pas com l’últim dia “escalant” en gel, jeje. Deu ser cosa del magnesi líquid que fa que t’enganxis a tot arreu 😀

Fisura de la Rosa, 6b+ i 25m

Fisura de la Rosa, 6b+ i 25m

Tal i com estan les coses, avui és dia per anar al 6b+. L’últim que vaig provar a Os de Balaguer no el vaig encadenar per ben poc. Anem cap a “Fisura de la Rosa”, 6b+ i 25m. Comparteix reunió amb un V i en el pitjor dels casos la podrem desmuntar. Però avui estem imparables i l’encadenem a vista. Al costat tenim un altre 6b+, però són les 4 de la tarda, no hem dinat i les forces comencen a estar minvades.

En total hem fet 110m en vies de 6è grau: 6a+, 6a, 6b, 6b i 6b+. Hi ha gent que escalfa amb els 6b+, per a mi avui ha estat el millor dia escalant. Però en el fons, no importa el nombre i la lletra, sinó passar-s’ho bé. I avui hem disfrutat d’un magnífic dia. Per la resta del 2012, més i… millor? Podrem encadenar 6c?

I ja que ahir no vaig penjar la cançó:

Escalada esportiva a Margalef – Can Llepafils

Abans del canvi d’hora i aprofitant les últimes tardes de bon temps, ens escapem a Margalef a fer una mica d’esportiva. És el meu primer cop per aquí i ja va bé conèixer sectors nous. Això si, tot just he escalat un parell de cops en conglomerat i no van ser les meves millors escalades…

Sector Can Llepafils

Sector Can Llepafils

Anem al sector “Can Llepafils”, que és dels més assequibles i a més hi toca el sol tot el dia. Bé, tocaria el sol però està núvol i fa vent, firmem que no acabi plovent. Fem un V per calentar i agafar el tacte a la roca. Després un V+ que em fa recordar perquè no m’apassiona aquest tipus de roca. Deu ser una qüestio d’agafar-li confiança…

Fem dos V+ més i un 6a amb una sortida de bloc molt xula. Per acabar, provem un 6a+ amb top rope que no hi ha manera ni d’aixecar-se un metre del terra. La setmana passada fent dos 6b a Castillonroy i avui ni olorar el 6a+? Ni abans erem tan bons, ni avui tan dolents… 🙂 I serà que això del grau no és una ciència certa. Com diu el Jordi, serà qüestió de tornar sovint i acostumar-se a la roca… o no tornar més 😀

Abans de marxar ens apropem al sector “El Laboratori” on encara hi ha gent escalant. Són uns desploms enormes i vies de gran dificultat. Recordo haver vist el vídeo d’Iker Pou escalant “Demencia Senil 9a+”. Ens apropem a veure els foradets on fica els dits o el “repós” (em veig obligat a ficar-ho entre cometes, a veure qui hi reposa aquí…) de peus. Sense paraules. Val la pena veure-ho: