Alpinista-Samurai

coses més rares mos han de passar

Category Archives: Escalada

Escalada al rocòdrom d’Alpicat

Dissabte al matí i no tenim gaire temps. A les 14h s’ha de ser a casa però hi ha ganes de fer alguna cosa. Així que anem al rocòdrom d’Alpicat un parell d’hores. Cal estar federat i s’ha de pagar 5€, però val força la pena. És una estructura que té una certa forma de cavall i es pot escalar per les seves 4 cares.

Pujant per una de les cares

Pujant per una de les cares

La Meri en un desplom de l'altra cara

La Meri en un desplom de l’altra cara

 

Escalada esportiva a Alòs de Balaguer

Aquest dissabte hem anat a escalar a Alòs de Balaguer. Un lloc que m’agrada molt: tranquil, prop del riu, aproximació curta, poca gent, grau moderat per nosaltres… I el millor de tot, es pot passar pel forn d’Artesa de Segre i menjar allà al costat. I és que al forn d’Artesa et trobes tot això:

Coca d'Artesa de Segre

Coca d’Artesa de Segre

Tenen coques de mil coses: pernil d’ànec, bolets, de recapte… No és barat, però és molt bo. I jo que caig fàcilment en la temptació… 😛

Després de comprar la coca per dinar, anem cap a Alòs de Balaguer. Passat el poble hi ha una font, i des d’allà surt un camí que va pel costat del riu. En 10 minuts arribem al sector “Cal Cari”. Hi estem escalant tot el matí. La majoria de vies van des de V fins a 6a+, i també hi ha un 6b i 6c. La majoria estan ben equipades i les assegurances estan força aprop. És un bon lloc per iniciar-se. Aquest cop anem a fer les vies més senzilles del mig perquè les pugui provar la Meri. Fem: Del solà V, Capità Nemo V+, Hac-dos-oh 6a i Samarcanda 6a.

La Meri provant una de les vies

La Meri provant una de les vies

En acabar, seguim el camí per on hem vingut uns minuts més i arribem a un berenador a l’ombra, amb taules de pedra i una font. Un bon lloc per dinar, des d’on fins i tot es pot baixar al riu.

A dinar! :)

A dinar!

És el 5è cop que vinc a Alòs i no me’n canso. És ideal per estar-s’hi un dia sencer i dinar allà. I més que hi tornaré que encara em queden algunes vies per fer 🙂

Cresta de la Cruz a Olvena (310m, V)

Diumenge vam anar a fer la Cresta de la Cruz a Olvena. Fàcil i ben equipada en els passos més complicats. Jo la faig amb botes de muntanya per anar practicant pels Pirineus i porto els gats a la motxilla per si un cas. Aquest cop, en comptes de descriure la via, deixo el vídeo  que vaig grabar que es veu força bé tot plegat:

En acabar, anem a dinar al bar del poble. El noi que el porta és escalador i havia estat durant molt temps treballant al refugi de Montserrat. Xerrem una bona estona i ens explica tècniques d’escalada en “solo”. Després ens recomana un sector  a l’hombra i al costat del riu, genial per escalar-hi a l’estiu:

Sector d'escalada esportiva

Sector d’escalada esportiva

Directa al Cilindre (6b, 100m)

Ressenya (via Escalatroncs)

Ressenya (via Escalatroncs)

  • Via Directa al Cilindre (Sant Llorenç de Montgai).
  • 14 de Juny de 2012.
  • 6b, 100m.
  • Via totalment equipada.

Després de tres mesos per Europa (cada cop està més clar allò de que Africa comença als Pirineus), he tornat a tocar la roca. Durant aquest temps he anat algun cop al rocòdrom de Leipzig. Una meravella i gegant. Algun dia ja escriure tot el que tinc pendent…

La Directa al Cilindre és una via atlètica i de continuïtat. No es que m’apassioni ficar-me  a una via llarga de 6b, però m’havien dit que el llarg díficil està cosit de parabolts, que el grau obligat és V+ i que no tindríem problemes per fer-la. I jo que m’ho vaig creure… 😀

Primer llarg (6a)

Primer llarg (6a)

Lo bo de la paret del Cilindre és que l’aproximació és nul·la. Deixes el cotxe i en un parell de minuts et plantes a peu de via. Segurament fa uns mesos hauríem discutit més per repartir-nos els llargs i veure qui té la sort de fer el llarg estrella de la via. Però avui no, no tinc gens d’interés en fer el 6b. Començo jo amb el primer llarg, 6a i 25m. Xapo el primer parabolt i veig que el segon està força lluny, o almenys això em sembla mi. Deu estar a uns 4m i tot i que no sembla gens díficil, més val no caure perquè igual arribem al terra…  Només porto un parell de parabolts i ja veig que això d’estar tres mesos pràcticament sense escalar m’ha afectat, sobretot mentalment. Tot i que normalment els passos de bavaresa se’m donen bé, me l’he de pensar una bona estona per superar-la. Amb més pena que glòria arribo a la reunió. He estat gairebé 20 minuts per fer el llarg. Avui suarem…

Segon llarg (6b)

Segon llarg (6b)

El Cèsar comença amb el segon llarg, 6b i 35m. Hi ha un parell d’ocasions que em diu “al loro que aquí cauré” però res. Només un parell de descansos a alguns parabolts i arriba a la reunió sense problemes. A mi em costa molt més tot plegat. A partir del tercer o quart parabolt vaig fer “festival de l’A0”. I Per si no anava prou “tocat” mentalment, en un pas se’m trenca la presa del peu esquerra. Tot i això, cal dir que hi ha bones preses constantment i “només” cal colocar-se bé. Un cop a la reunió, Cèsar em pregunta que tal estic i li dic que avui pot seguir ell amb el següent llarg 😀

Desmuntant el segon llarg (6b)

Desmuntant el segon llarg (6b)

El tercer llarg són 15m de 6a i el pas clau és una fisura. Potser és perquè anava molt cansat, però a mi em va semblar bastant més dur que 6a. Suposo que com sempre deu ser qüestió de col·locar-se bé, trobar la presa i que no estic massa acostumat al conglomerat. Arribo a la tercera reunió fet pols, tan física com mentalment. Pràcticament a cada pas tinc la sensació que cauré i tot i anar de segon no tinc gens de ganes de quedar-me penjat. No em veig ni amb ganes de fer l’últim llarg que és V. Típic llarg que no és díficil però que està brut i les assegurances allunyen una mica. Fins i tot l’últim pas, un petit mur amb bona presa, el faig literalment arrossegant-me.

"Cim"!

“Cim”!

Definitivament, no he tornat massa bé. No tan pel grau, que la setmana passada vaig fer bé 6b en esportiva, sinó pel “coco” i per lo ràpid que m’he cansat. Una mica més i diria que he tornat amb vèrtic :D. Però bé, res que no es pugui arreglar amb un parell de setmanes fent exercisi per recuperar la forma i de nou la confiança. La via és molt xula i la tornaré a fer, aquest cop per disfrutar-la molt més 🙂

Escalada esportiva a Castillonroy

La frase de Manel amb la que ahir acabava el post és perfectament aplicable al dia d’avui: “els dies bons gairebé som invencibles”. Un dia d’aquells en que et surt tot bé. Un dia d’herois. O simplement de flipats, ves a saber…

Castillonroy - Sector "Los Amics"

Castillonroy - Sector "Los Amics"

I això que avui no tenia per a res plantejat escalar, al contrari. Ja diuen que les coses improvisades sempre surten millor. M’he llevat a les 9 del matí amb encara agulletes i una mica de mal al genoll després d’esquiar. Encara amb pijama i sense esmorzar, m’he assegut a l’ordinador disposat a treballar una bona estona. La universitat està tancada, però tenim coses a fer i treballarem des de casa. Una hora i mitja més tard, em diuen d’anar a escalar. Sembla que fa bon temps, així que tampoc es qüestió de desaprofitar els bons dies d’hivern.

Una dutxa ràpida i a les 11.15 sóc al Jardiland per marxar cap a Castillonroy. Just abans de marxar de casa, veig que m’ha tocat una jaqueta goretex The North Face del concurs de Lanhder per la foto que vaig enviar al cim de l’Aneto. No és una sorpresa: sabia que em tocaria perquè fa 10 dies me n’acabava de comprar una nova. Llei de Murphy… 😀

De camí cap a Castillonroy penso que avui no serà un dia gaire profitós. Els últims cops que hem sortit a trepar ens hem trobat amb boira, molt fred i més boira. Pràcticament es podria dir que fa dos mesos que no he tocat la roca. A més, no he esmorzat res. I per acabar-ho d’adobar, se m’ha trencat una lentilla, no en tinc cap més i no hi ha més remei que anar amb ulleres. No m’agrada gens fer esport amb ulleres, em molesten, i encara menys escalar perquè em fa por que volin en qualsevol caiguda.

Parem a Alfarràs on hem quedat amb el Lluís. Almenys tinc temps de fer un cafè amb llet i menjar una canya de xocolata. Un quart d’hora després arribem al sector.  Tot i que hi hem estat vàries vegades, encara ens costa identificar alguna via. Memòria de peix. El  sol toca de ple i s’està de conya. Màniga curta a 3 de gener. El rellotge diu que estem a més de 1030hPa. Un petit anticicló, casi res…

Oros, 6a+ i 20m

Oros, 6a+ i 20m

Comencem amb “Oros”, 6a+ i 20m, per escalfar… (en català correcte direm escalfar i no pas “calentar”. El català correcte, passa’l. Gràcies Mireia ;-)). I precisament és una via on no hi ha temps per escalfar: grimpes uns metres i et trobes amb el pas clau de la via.  Tot i això, Cèsar i jo l’encadenem bé, molt més fàcil que l’última vegada on jo almenys vaig suar. El Lluís la fa amb “Top Rope” i fent alguna postura ben curiosa. I és que ell és un home fet pel gel i no pas per la roca 😉

Lluís a Oros, 6a+ i 20m

Lluís a Oros, 6a+ i 20m

Després continuem amb “Boris”, 6a i 20m. Et preguntes: l’hauríem pogut fer primer que és més fàcil que l’anterior no? Es de ser inútiles… L’encadenem també sense problemes i com que la cosa sembla que va bé anem cap als 6b. Primer de tot “Raquel”, 6b i 20m, que ja la vam fer l’últim dia. Aquest cop surt més fàcil. Sense moure’ns de lloc, fem “Miquel”, 6b i 25m. També sense massa problemes. Es sent algun comentari de que avui m’estic guanyant el dinar, no pas com l’últim dia “escalant” en gel, jeje. Deu ser cosa del magnesi líquid que fa que t’enganxis a tot arreu 😀

Fisura de la Rosa, 6b+ i 25m

Fisura de la Rosa, 6b+ i 25m

Tal i com estan les coses, avui és dia per anar al 6b+. L’últim que vaig provar a Os de Balaguer no el vaig encadenar per ben poc. Anem cap a “Fisura de la Rosa”, 6b+ i 25m. Comparteix reunió amb un V i en el pitjor dels casos la podrem desmuntar. Però avui estem imparables i l’encadenem a vista. Al costat tenim un altre 6b+, però són les 4 de la tarda, no hem dinat i les forces comencen a estar minvades.

En total hem fet 110m en vies de 6è grau: 6a+, 6a, 6b, 6b i 6b+. Hi ha gent que escalfa amb els 6b+, per a mi avui ha estat el millor dia escalant. Però en el fons, no importa el nombre i la lletra, sinó passar-s’ho bé. I avui hem disfrutat d’un magnífic dia. Per la resta del 2012, més i… millor? Podrem encadenar 6c?

I ja que ahir no vaig penjar la cançó: