Alpinista-Samurai

coses més rares mos han de passar

Category Archives: Escalada en gel

La cólera de dios (55m, II/4+) a Bielsa

Una escapada a picar una mica de gel abans que s’acabi la temporada. Els últims dies ha nevat força i tenim risc 3 d’allaus, així que busquem alguna cascada amb aproximació curta. Anem a la boca sur del túnel de Bielsa i ens decidim per “La cólera de dios” – 55m i dificultat II/4+.

La cascada al fons

La cascada al fons

La cascada la fem per la part esquerra i en 2 llargs. Aquí el primer llarg:

Desmuntant el primer llarg

Desmuntant el primer llarg

I el segon llarg:

Cèsar al segon llarg

Cèsar al segon llarg

En arribar a Lleida busco ressenyes de la cascada per internet i trobo l’origen del seu nom: “su nombre se debe al gran alud que les cayó a sus aperturistas, unos instantes después de hacer su escalada. Construyeron un salva-aludes en su base y no creo que fuera como elemento embellecedor.”

Escalada en gel a Cavallers – Salto del Mandril

Presa de Cavallers

Presa de Cavallers

La meva primera experiència amb el gel no va ser del tot bona. M’ho vaig passar bé, però em va costar bastant i no tenia confiança. Abans de marxar a Alemania tenia ganes de fer alguna escapadeta i aquest cop si que puc dir que he escalat en gel, molt millor, i a més, he disfrutat molt. Com tot, és qüestió de pràctica i agafar-li confiança 🙂

Hem sortir a les 7 del matí de Lleida direcció a la Vall de Boí. Entre parades, esmorzar i preparar-se, a les 10.30 hem començat a caminar des del parking on es pot deixar el cotxe a uns 3 o 4 km de la presa de cavallers. Hi ha una cadena que molta gent treu i segueix en cotxe fins més a munt, però tampoc tenim clar com estarà la carretera perquè la setmana passada estava nevada . I com que l’aproximació no és massa llarga, decidim fer-la tota a peu.

Salto del Mandril

Salto del Mandril

A les 11:30 som a la base de la cascada. Comencem per la via de més a l’esquerra i mentre el Lluís la munta de primer, jo em dedico a fer fotos i grabar en vídeo. Més tard la fa el Cèsar també de primer i després m’hi fico jo. Això si, en top rope que encara no tinc pràctica i tampoc es plan de fer-se mal just abans de marxar. Pujo molt millor que la primera vegada a Bielsa. No caic en cap moment i la presència de la corda és merament “testimonial”.

Mentrestant, tinc a la Bala per baix inquieta. La base de la cascada està gelada i és prou inclinat perquè ella tingui problemes per arribar-hi. Ens mira, burda, es queixa… Nosaltres hem pujat amb crampons i que jo sapigui per gossos encara no en fan. Tot i això, 5 minuts després, veient que jo vaig cap amunt escalant, apareix a la base de la cascada ves a saber com. Recordo un cop escalant a Alòs de Balaguer que va fer el mateix i va intentar pujar darrera meu 🙂

Dry tooling

Dry tooling

Amb tot això, arribem 3 persones també a escalar la cascada: un guia i dos clients. El guia ens dóna unes lliçons sobre com escalar en gel i també tenim temps de provar els seus piolets, molt més tècnics. Els Stubai no estan malament, però comparat amb els quark 2 de petzl o similars hi ha molta diferència. Després muntem la via de la dreta, més vertical que la primera però que també es deixa fer. Pel pròxim cop em queda provar alguna via de primer, ficant els tornillos en comptes de treure’ls com he fet aquest cop. És significatiu veure que en un tram on nosaltres hem ficat 3 tornillos, el guia de l’altre grup només n’ha ficat 1… però la seguretat és lo primer.

Per acabar, muntem una via que comença al gel i acaba sent dry tooling per la roca. Temps per fer el tonto una estona. En el meu cas, a mitja via decideixo penjar-me 1 piolet i agafar-me amb la ma a la roca. De moment, confio més amb les meves mans que no amb un piolet 😀

Dry tooling

Dry tooling

Cap a les 14:30 recollim tots els trastos i ens retirem cap al cotxe. Parem a Barruera a dinar. No recordo el nom del bar, però només diré que hi he menjat el millor entrepà de truita amb formatge de la meva vida! A més, són les 15:30 i estem a la terrassa a gairebé 20º de temperatura 🙂

En resum, un magnífic dia, bon temps… i això del gel que comença a agradar-me. Això si, bíceps i bessons a tope! 😀 Sort que no tornaré a veure gel fins d’aquí 10 mesos, que sinó ja em veig comprant piolets de veritat 😀

I aquí una foto panoràmica que vaig fer i que he penjat a viewAt.org:

Foto panoràmica

Foto panoràmica

Escalada en gel a Bielsa

Boca nord del túnel de Bielsa

Boca nord del túnel de Bielsa

El títol d’aquest post és una mica agosarat… i és que a alguns, això de l’escalada en gel ens queda una mica lluny encara 😀 Però com a tot arreu, el primer cop no acostuma a ser perfecte i és qüestió de seguir practicant. Al cap i a la fi, tampoc vam aprendre a escalar en roca en un dia…

Muntant la via

Muntant la via

Anem cap a Bielsa, cap a la boca nord del túnel, a França, i esperem que el gel estigui format a alguna cascada. Per si un cas, portem el material d’esquí de muntanya per foquejar una estona. Després de parar a esmorzar a Ainsa, a ritme de Manel i Coldplay arribem al túnel. Es veu que encara està en obres i s’ha d’esperar un semàfor.

Jo a la via

Jo a la via

El panorama a aquesta banda del túnel és ben trist: sol i res de neu.

Jo a la via

Jo a la via

Per sort, a l’altra banda és cara nord, no hi toca el sol i està tot nevat. Deixem el cotxe i caminem 20 minuts fins arribar a les primeres cascades. La Dorada, possiblement la més famosa, encara no està del tot formada, però a pocs metres en trobem una on si que es pot escalar.

Després d’analitzar la situació, veiem que hi ha un parell de reunions i en muntem una amb “tope rope”, és a dir, amb la corda ja passada. D’escalada en gel no en tinc ni idea, però l’aparença és PRO total.

Cèsar a la via

Cèsar a la via

Mentre em preparo, penso que dec vaig vestit una cosa de cada marca de muntanya: roba tèrmica The North Face, botes Garmont, pantalons Trangoworld, polar Ternua, jaqueta Mammut, arnés Black Diamond, casc Salewa, ulleres Julbo, crampons Grivel… només em faltaria comprar-me els piolets Petzl. Però les aparences enganyen :D… i només arribo a la meitat de la cascada. Fins allí prou bé, però a la part totalment caic dues vegades.

Tan el Cèsar com el Lluís pugen la via sense problemes. Com es nota l’experiència als seracs dels Alps 😉 Mentrestant, el Francesc se n’ha anat a foquejar una estona, que això de penjar-se no l’apasiona. Després, temps de provar els tornillos de gel i fer un abalakov. Pel pròxim cop, haurem de provar en vies que siguin menys inclinades, i és que això dels 90º és força complicat i només que siguin de 80º o 70º la cosa ja canvia. De totes formes, hem passat una bona estona i he disfrutat clavant els piolets “a diestro y siniestro” 😀