Alpinista-Samurai

coses més rares mos han de passar

Category Archives: Rúbies

Dos birres i unes braves (V+/A1, 175m)

Ressenya

Ressenya (via escalatroncs)

Informació de l’ascensió:

  • Via Dos birres i unes braves al Peladet Oriental (Rúbies)
  • 8 d’octubre de 2011
  • Via pràcticament equipada (algun friend i bagues)
  • V+/A1 (6b+ en lliure), 175m
  • Més informació

Volíem anar a escalar els encantats, però ahir divendres havia estat plovent (nevant?) al Pirineu i decidim descartar-ho perquè ens ho trobarem tot moll. Així que canviem el destí per Vilanova de Meià. Sortim a les 10 de Lleida amb el Cèsar i el Lluís. Ells dos van ben abrigats i jo vaig amb pantalons curts, maniga curta i no porto res per tapar-me. Ole tu, passaré fred? Pel camí comentem quina via podem fer ja que portem vàries ressenyes imprimides. Decidim la “Dos birres i unes braves” i veurem que tal això de l’A1 a l’últim llarg. Camí de Rúbies veiem que està ple de caçador i que estan fent una batuda de senglars. Deixem el cotxe a l’antic poble de Rúbies, on ja n’hi ha varis, carreguem els materials i emprenem el camí cap a la pared.

Segona reunió darrera de l'arbre

Segona reunió darrera de l'arbre

Entre una cosa i l’altra, són les 12h quan arribem a peu de via. Toca el sol i fa bon temps, gens de fred. Hi ha una cordada escalant la mateixa via, però ja són pel final. Em sembla sentir la veu del Jordi allà dalt i he vist el seu cotxe al parking, però m’havia dit que anaven a fer una via nova i aquesta no ho és (dies més tard em diu que eren ells). Com que som tres, ens dividim els llargs de manera que no haguem de fer massa sarau amb les cordes. Jo faré els 2 primers, el Cèsar el tercer i el quart, i l’últim… ja ho decidiriem sobre la marxa. El primer llarg és el típic tràmit que cal passar per arribar a la bona roca i als llargs bonics. És IV+ i hi ha poques assegurances: un parell de parabolts, algun clau i alguna baga. Un cop superats els passos sense problemes, es flanqueja cap a l’esquerra on hi ha la primera reunió. Recullo al Lluís i Cèsar, em passen el material i em preparo pel segon llarg.

El segon llarg és MOLT BONIC. Després d’uns primers passos de IV, venen uns 25m de V+ atlètics i amb una roca espectacular. Hi ha bones preses i els passos més complicats estan equipats, així que només cal disfrutar-ho. Per si un cas, jo hi poso un friend en un lloc on les assegurances allunyen una mica. Abans d’arribar a la reunió hi ha un arbre enmig. No se exactament per on s’ha de passar, així que jo passo pel mig de l’abre i l’encinto per si un cas. La reunió la trobo curiosa, ja que podries seure a les branques de l’arbre tot i que no semblen del tot fortes. Pugen el Cèsar i el Lluís, això de recollir corda de dos segons cansa més que escalar. Ens deslliguem per canviar de primer. La reunió és còmoda, però tampoc hi ha tan espai per tres persones. Hi ha un bon embolic de cordes aquí a dalt, així que més val fer-ho bé. I si, més val fer-ho bé perquè sinó després les cordes s’emboliquen i més si hi ha branques de l’arbre pel mig…

Tercera reunió

Tercera reunió

Comença el Cèsar amb el tercer llarg, també força bonic. Primer es vertical i després hi ha un flanqueig cap a l’esquerra per acabar superant un sostre amb uns passos atlètics. Novament, aquests passos estan ben equipats i es superen sense problemes. Llàstima d’estar assegurant i no poder fer fotos, perquè és ben xulo el sostre. Després hi ha uns passos senzills de IV fins arribar a la tercera reunió, que és molt còmoda. Pujo jo i mentre esperem al Lluís veiem la cordada veïna fent “Cita a cegues”, ja vindrem a fer-la.

Des de la reunió es surt cap a la dreta per arribar a un diedre (V) que no té gaires complicacions. La resta del llarg és IV, però precisament és on cal anar amb més compte perquè a vegades està una mica brut, hi ha vegetació, rellisca, etc. Hi ha poques assegurances i tot i ser fàcil, no està de més ficar algun “catxarro” allí on es pugui. Només faltaria fer-nos mal per anar de sobrats. Arriba el Cèsar a la quarta reunió i després pugem el Lluís i jo.

Quart llarg

Quart llarg

Un cop a la quarta reunió arriba el moment crucial. A mi em fa gràcia fer l’últim llarg, però no he fet mai res d’artificial i això de l’A1 no ho tinc clar. A més, a la ressenya recomanen un friend del número 1 i nosaltres tenim del 2 cap a dalt. Però bueno, serà molt que no hi entri… Li dic al Cèsar que ho provo i que sinó ja baixaré, però ell em diu que ni de conya, que cap amunt i res de baixar. Així que catxarros a sobre i cap a dalt. El pas clau del llarg és un diedre però amb poques preses, d’aquí la seva dificultat. Hi ha tres parabolts força seguits i després una distància considerable fins al següent, que és on es recomana fer A1. Encaro el diedre i fins al tercer parabolt ho faig en lliure. Mentre pujo vaig cridant que em facin alguna foto (veure capçalera ;)). Arribo força cansat, així que descanso una estona i preparo el friend. Em torno a enganxar a la paret, m’aixeco una mica, poso el friend i m’hi agafo. Habemus A1 :D. Després de fer el pas d’artificial trobo una bona presa a l’esquerra i al poc arribo al següent parabolt. A partir daquí, un parabolt més i ja s’arriba fàcil a la reunió.

Estic rebentat, així de clar. Em trec els peus de gat i recullo al Lluís i Cèsar. Comentem el grau del llarg, mínim 6b. Tot i que jo crec que si es troben les preses, es pot fer amb A0 i el grau obligat deu ser 6a+. Però s’han de trobar i no n’hi ha gaires. Recollim tots els trastos i disfrutem del paissatge. Es veu Tremp, la serra del cadí, el montsec d’ares, els pirineus, fins i tot em diuen que per allà està l’Aneto…

A1 del cinquè llarg

A1 del cinquè llarg

Comencem el descens, per un camí que a la meitat coincideix amb el de l’aproximació i en una mitja hora som de nou al cotxe. Són les 4 de la tarda i no hem dinat, així que parem primer a fer un beure i després a un forn de pa a menjar alguna cosa. Ha estat un bon dia, bon temps, bona roca, bona escalada i bona companyia. Val la pena anar a Rúbies i em queden moltes vies per anar-hi a fer 🙂

La via és molt recomanable, sobretot pel segon, tercer i últim llarg. Per aquest últim, o vas bé de grau per fer-ho en lliure o preparat per l’A1. El que menys m’ha agradat és el camí per l’aproximació, però que hi farem, no es pot tenir tot.