Alpinista-Samurai

coses més rares mos han de passar

Category Archives: Cavallers

Escalada en gel a Cavallers – Salto del Mandril

Presa de Cavallers

Presa de Cavallers

La meva primera experiència amb el gel no va ser del tot bona. M’ho vaig passar bé, però em va costar bastant i no tenia confiança. Abans de marxar a Alemania tenia ganes de fer alguna escapadeta i aquest cop si que puc dir que he escalat en gel, molt millor, i a més, he disfrutat molt. Com tot, és qüestió de pràctica i agafar-li confiança 🙂

Hem sortir a les 7 del matí de Lleida direcció a la Vall de Boí. Entre parades, esmorzar i preparar-se, a les 10.30 hem començat a caminar des del parking on es pot deixar el cotxe a uns 3 o 4 km de la presa de cavallers. Hi ha una cadena que molta gent treu i segueix en cotxe fins més a munt, però tampoc tenim clar com estarà la carretera perquè la setmana passada estava nevada . I com que l’aproximació no és massa llarga, decidim fer-la tota a peu.

Salto del Mandril

Salto del Mandril

A les 11:30 som a la base de la cascada. Comencem per la via de més a l’esquerra i mentre el Lluís la munta de primer, jo em dedico a fer fotos i grabar en vídeo. Més tard la fa el Cèsar també de primer i després m’hi fico jo. Això si, en top rope que encara no tinc pràctica i tampoc es plan de fer-se mal just abans de marxar. Pujo molt millor que la primera vegada a Bielsa. No caic en cap moment i la presència de la corda és merament “testimonial”.

Mentrestant, tinc a la Bala per baix inquieta. La base de la cascada està gelada i és prou inclinat perquè ella tingui problemes per arribar-hi. Ens mira, burda, es queixa… Nosaltres hem pujat amb crampons i que jo sapigui per gossos encara no en fan. Tot i això, 5 minuts després, veient que jo vaig cap amunt escalant, apareix a la base de la cascada ves a saber com. Recordo un cop escalant a Alòs de Balaguer que va fer el mateix i va intentar pujar darrera meu 🙂

Dry tooling

Dry tooling

Amb tot això, arribem 3 persones també a escalar la cascada: un guia i dos clients. El guia ens dóna unes lliçons sobre com escalar en gel i també tenim temps de provar els seus piolets, molt més tècnics. Els Stubai no estan malament, però comparat amb els quark 2 de petzl o similars hi ha molta diferència. Després muntem la via de la dreta, més vertical que la primera però que també es deixa fer. Pel pròxim cop em queda provar alguna via de primer, ficant els tornillos en comptes de treure’ls com he fet aquest cop. És significatiu veure que en un tram on nosaltres hem ficat 3 tornillos, el guia de l’altre grup només n’ha ficat 1… però la seguretat és lo primer.

Per acabar, muntem una via que comença al gel i acaba sent dry tooling per la roca. Temps per fer el tonto una estona. En el meu cas, a mitja via decideixo penjar-me 1 piolet i agafar-me amb la ma a la roca. De moment, confio més amb les meves mans que no amb un piolet 😀

Dry tooling

Dry tooling

Cap a les 14:30 recollim tots els trastos i ens retirem cap al cotxe. Parem a Barruera a dinar. No recordo el nom del bar, però només diré que hi he menjat el millor entrepà de truita amb formatge de la meva vida! A més, són les 15:30 i estem a la terrassa a gairebé 20º de temperatura 🙂

En resum, un magnífic dia, bon temps… i això del gel que comença a agradar-me. Això si, bíceps i bessons a tope! 😀 Sort que no tornaré a veure gel fins d’aquí 10 mesos, que sinó ja em veig comprant piolets de veritat 😀

I aquí una foto panoràmica que vaig fer i que he penjat a viewAt.org:

Foto panoràmica

Foto panoràmica