Alpinista-Samurai

coses més rares mos han de passar

Willkommen in Leipzig

Zentrum

Zentrum

Willkommen… però ja fa 15 dies que vaig arribar a Leipzig. De moment les coses han anat prou bé i no em puc queixar. La primera setmana va ser d’una euforia desmesurada i poc pròpia de mi, que acostumo a ser bastant tranquil. Suposo que em vaig deixar perdre per la ciutat i me la vaig fer meva. O potser ella em va fer seu 🙂 Entre passejar, buscar coses, anar de compres i la conferència de Reinhold Messner, l’euforia em va durar 1 setmana. El temps exacte en que va tardar a marxar el bon temps i ficar-se a ploure. Va ser sortir de la conferència a les 10 de la nit i mullar-me fins arribar a casa. Des de llavors, el paraigües va cada dia a la motxilla.

El meu barri

El meu barri

La ciutat és tranquila i s’hi viu bé. L’apartament que tinc és senzill però està bé. Es troba a un barri residencial a uns 4km del centre. És un barri ple de xalets i cases unifamiliars, amb molts arbres i parcs pels voltants. Molt tranquil. Possiblement massa i tot, perquè quan es fa fosc no es veu pràcticament ningú pel carrer ni es sent cap soroll. Tinc un supermercat a 3 minuts i la parada del tranvia al costat. Des d’aquí, en uns 20 minuts sóc al centre o a la universitat. L’únic inconvenient que vaig trobar és que no tenia pràcticament cap utensili de cuina, ni llençols ni tovalloles. I també necessitava un cable de xarxa per Internet.

Així que els primers dies vaig dedicar-me a comprar cuatre coses bàsiques. Primer, vaig aconseguir el més important: el cable de xarxa. Tothom coneix la famosa frase de: “Tiran más 2 rallas de wifi que dos carretas” 😉 (xist) Bromes a part, la realitat és que avui en dia costa menys trobar un cable de xarxa que uns llençols… Per sort al final vaig trobar una botiga rollo tot a cent on venen coses per casa i allí em vaig poder servir.

El meu veí

El meu veí

De moment m’estic esforçant per parlar al màxim alemà tot i que no sempre és possible. Que em perdoni la meva “Lehrerin” de l’EOI, però a l’hora de fer el contracte del pis vaig parlar en anglès. Hi havia diners i temes importants pel mig i no era plan de quedar-se sense entendre-ho tot. A la universitat tampoc es que pugui parlar-lo massa, almenys per temes de feina. Hi ha bastanta gent de fora (India, Russia, Iran, Egipte, Rep. Checa…) i es parla molt en anglès. Però a banda d’això, a tot arreu on he anat he parlat en alemà. Els primers 2 dies pràcticament no entenia res, sobretot quan parlaven ràpid, però poc a poc la cosa va millorant. Sobretot tinc 2 frases estrella que són les que més he repetit fins ara:

Können Sie bitte wiederholen? Ich spreche nur ein bisschen Deutsch

Kann ich hier mit Visa bezahlen?

Leipzig Universität

Leipzig Universität

La primera és la meva frase estrella, sobretot per quan la conversa es fica díficil i començo a perdrem. Algun cop et diuen que parles prou bé l’alemà, en altres ocasions tiren directe a l’anglès. A una botiga la dependenta va demanar a algun company seu que parlés anglès. Em vaig indignar i li vaig dir que podiem parlar en alemà, que simplement m’ho repetís més a poc a poc. I la segona frase  és important i ara ja ho pregunto abans de comprar res. Perquè el primer dia que vas a pagar més 150€ a una botiga gran i et diuen que “Keine Visa” se’t queda una cara de tonto…

En fi, el temps passa molt ràpid. No me n’he adonat i ja ha passat 1/6 part del temps que he d’estar aquí. Al final se’m farà curt i tot…

La setmana vinent més. Bis bald!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: